Gaèlic a la Unió Europea, entre el malbarat i l’esperança

Gaèlic a la Unió Europea, entre el malbarat i l’esperança Rètol bilingüe a Mountjoy Square, Dublin 1 / Foto: Liffey

D’ençà del primer de gener, el gaèlic és plenament oficial a les institucions europees i tota la documentació emesa per Brussel·les haurà de ser traduïda a la llengua irlandesa, una cosa que fins ara es feia de manera parcial perquè, si bé els documents es tradueixen a totes les llengües oficials, la manca de professionals amb un domini adequat del gaèlic ho feia totalment impossible; de fet, molt sovint no donen l’abast ni a l’hora de traduir les lleis nacionals, que han d’estar en gaèlic i en anglès, les dues llengües oficials a la República.

El camí de la plena normalització del gaèlic a les institucions europees ha estat força llarg, va començar el 2007, amb l’inici d’un període de quinze anys en què l’activitat traductora va anar in crescendo, amb una acceleració a partir del 2015, passant de 8.000 traduccions aquell any fins a les 46.000 del 2021 (dades fins a l’octubre); actualment hi ha dues-centes persones dedicades a aquesta tasca, xifra que s’ha multiplicat per quatre en només un quinquenni. Abans, d’ençà de l’entrada de la República d’Irlanda al club comunitari l’any 1973, juntament amb el Regne Unit, en tant que llengua de tractat només es traduïen els tractats, com el de Maastricht, Niça o Lisboa.

La bona nova ha estat molt benvinguda per la classe política irlandesa, com és el cas del president Michael D Higgins o de Thomas Byrne, ministre d’Afers Europeus, que assegura que això és un premi per als qui han treballat incansablement perquè la Unió Europea pugui operar en gaèlic i sigui molt més accessible per als gaeilgeoirí; a més, la plena oficialitat suposarà més oportunitats de feina per als parlants d’irlandès, convidant tots aquells amb un domini excel·lent de la llengua a postular per a vacants de traductor.

Tanmateix, com d’habitud en tot allò que envolta el gaèlic, també hi ha alguns detractors de la llengua que veuen les traduccions, tant a Europa com a Irlanda, com una pèrdua de temps i un malbarat de recursos públics, adduint que no se les llegeix ningú i que seria millor d’invertir els diners en altres coses més profitoses.

Per contra, hi ha qui ho veu amb esperança i com una oportunitat per a revitalitzar el gaèlic; és el cas del president Higgins, que assegura que això donarà prestigi a la llengua i podria animar molta gent que ara només té el cúpla focail a mirar de millorar el seu nivell i a emprar-lo més sovint, donant-li més visibilitat.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt