Protesta per la manera com s’ensenya el gaèlic a l'escola

Protesta per la manera com s’ensenya el gaèlic a l'escola Placa a l'exterior del Departament d'Ensenyament / Foto: Liffey

El fet que després de catorze anys de mirar d’aprendre gaèlic el gros dels escolars irlandesos només tingui el cúpla focail, és a dir, saber dir quatre coses senzilles, indica clarament que el mètode emprat a l’hora d’ensenyar-lo no funciona, amb l’agreujant que gairebé tothom aprova l’assignatura i és que als exàmens se sol buidar el pap amb tot allò que s’ha memoritzat i al cap de dues setmanes hom ja no recorda absolutament res.

Amb aquest panorama, diverses organitzacions que malden per a mantenir i promocionar el gaèlic, sindicats de mestres i organitzacions estudiantils han endegat la campanya Gaeilge4All (Gaèlic per a tothom) i s’han manifestat a l’exterior del Parlament, a Kildare Street (Dublin 2), a fi d’exigir al govern la creació d’un grup de treball que desenvolupi una estratègia per a la llengua irlandesa que abastaria tot el sistema escolar, de primària fins a la universitat.

Segons Gaeilge4All, el mètode actual, basat en la memorització, no funciona i se n’hauria de dissenyar un que oferís una experiència satisfactòria per als escolars. En aquest sentit, molts irlandesos no volen saber res de la llengua autòctona de l’illa a causa dels traumes que tenen de l’època en què, com molts diuen, els van forçar el gaèlic gola avall.

Entre els manifestants hi havia Julian de Spáinn, de l’entitat Conradh na Gaeilge, que ha alertat que el temari de l’assignatura de gaèlic a primària i a secundària no té cap mena de sentit i que més del 90% dels mestres no n’estan gens contents. A més, de Spáinn denuncia que les exempcions d’estudiar gaèlic són fora de control i aquest curs, a secundària, n’hi ha més de 40.000; també ha criticat la manca d’escoles en què la llengua vehicular és la irlandesa, les gaelscoileanna, que actualment només representen el 7% de tots els escolars malgrat que la demanda és molt més alta i és que és molt cool per als pares que no saben ni un borrall de gaèlic enviar els seus fills a una gaeilscoil.

Font addicional: RTÉ

Torna a dalt