El poc interès mostrat per l’actual executiu irlandès a l’hora d’implementar el pla de 20 anys dissenyat per l’anterior govern del Fianna Fáil a fi de millorar la situació del gaèlic ha estat criticat per Conradh na Gaeilge -entitat que promou la llengua autòctona-, per l’impulsor del pla l’any 2010 -l’exministre d’Afers Gaèlics Éamon Ó Cuív-, i pel Sinn Féin.

Entre d’altres queixes hi ha petits detalls com no anomenar les agències governamentals de nova creació amb un nom gaèlic, és el cas d’Irish Water, rebutjar la proposta que els taxis només duguin el cartell “Tacsaí”, adoptar la toponímia anglesa per al nou sistema de codis postals o la reducció del pressupost destinat a entitats que treballen a les gaeltachtaí* com Udaras na Gaeltachta o la subvenció a mitjans de comunicació com el canal de televisió TG4 o el diari Gaelscéal.

Ó Cuív, conegut per haver muntat uns bons sidrals amb la seva llei sobre topònims, també ha denunciat que la majoria de professors d’escola primària no són capaços de mantenir una conversa en gaèlic o que els nous vaixells de l'Irish Navy han deixat de tenir noms femenins en llengua irlandesa i s'ha passat a  batejar-los amb noms d'autors que escrivien en anglès, és el cas de la patrullera LÉ Emer que serà substituïda per la LÉ Samuel Beckett.  

Font: RTÉ

* Zones on es parla majoritàriament gaèlic.