El gaèlic ja no compta per accedir a la funció pública
El govern irlandès ha decidit de canviar el sistema de puntuació de la funció pública i a partir d’ara els candidats a les oposicions o els funcionaris que optin a una promoció ja no obtindran un 6% addicional pel fet de parlar gaèlic. Segons el ministre de Despesa Pública i Reforma, Brendan Howlin, el canvi s’ha introduït perquè el “bonus” del 6% és una anomalia i no ha aconseguit l’objectiu de fer augmentar la competència en gaèlic de l’administració pública.
Howlin ha afirmat que hi ha millors maneres d’assegurar-se que hi hagi funcionaris destinats a les Gaeltachtaí o a tasques on és necessari parlar gaèlic que siguin lingüísticament competents i ara, en lloc d’un bonus del 6% es reservaran un 6% de les places per als qui parlin irlandès; també s’implementaran jurats a fi de verificar el nivell dels candidats.
Com sol passar quan es canvia alguna cosa que pot afectar la situació de la llengua les entitats que defensen el gaèlic han criticat la mesura perquè no s’ha presentat cap pla alternatiu. El problema ve de lluny quan a mitjan anys setanta del segle passat es va suprimir l’obligatorietat per als funcionaris de saber gaèlic i des de llavors els successius governs han tingut una política molt erràtica que ha convertit el gaèlic en una llengua gairebé virtual.
Font: Irish Times
URL curta: ves.cat/hqP7