El proper 15 de febrer la ciutat de Dublin parlarà gaèlic i és que als defensors de la llengua irlandesa se'ls ha acabat la paciència amb la política lingüística dels successius governs irlandesos, que han aconseguit el que els normands i britànics no havien estat capaços de fer en 800 anys i han convertit el gaèlic en una llengua residual que només es parla a les gaeltachtaí de Connemara, Donegal i Kerry.

El darrer episodi del serial ha estat la dimissió del Coimisinéir Teanga (Comissari Lingüístic) cansat de la deixadesa del govern per tal de garantir els drets dels parlants de gaèlic, sobretot a l'hora de fer gestions amb l'administració pública. De tota manera no és només el govern de Dublin el blanc de les crítiques sinó que també hi ha l'executiu nord-irlandès, acusat pel Consell d'Europa de blocar qualsevol avenç del gaèlic a l'escola i a la justícia.

L'acte de dissabte, que té com a lema “Lá Mór na Gaeilge” (el Gran Dia del Gaèlic), ha estat convocat per l'entitat cultural Conradh na Gaeilge i començant a les 14h recorrerà el centre de Dublin des del Garden of Remembrance (Parnell Square, Dublin 1) fins a la seu del Parlament. Hi haurà actuacions musicals dels grups Kila, Seo Linn i Na Fíréin així com activitats per als més petits com pintar-se la cara.

URL curta: ves.cat/i6rD