Com cada 16 de juny, avui tots els joycians del món faran un particular homenatge al seu escriptor de referència, James Joyce, que va conèixer la seva dona, Nora Barnacle, de Galway, el mateix dia, però del 1904. Aquell no va ser un dia qualsevol per a Joyce i més tard, quan va escriure la seva obra mestra, Ulisses, que és una adaptació dublinesa del gran clàssic d'Homer, L'Odissea, va triar-lo com el dia en què es repassa el recorregut que el personatge principal de l’obra, Leopold Bloom, va fer per Dublin.

La celebració es duu a terme de maneres ben diverses i és que el relat altament descriptiu de la novel·la permet d'emular molts detalls que s'hi reflecteixen; d'altra banda, Joyce va dir que Ulisses era tan descriptiva que hauria permès de reconstruir la ciutat en cas que, per qualsevol motiu, hagués estat destruïda. A més dels detalls, l’excentricitat de Bloom, de qui alguns diuen que era un reflex de Joyce, permet d’organitzar un ampli ventall de vistoses activitats que recreen bona part del periple que Bloom va fer per la capital irlandesa i rodalia el 16 de juny del 1904.

El Bloomsday és una celebració mundial i cada any s’hi afegeixen més indrets on hi ha una bona base de fans de l’escriptor irlandès però, evidentment, en ser l’escenari de l’obra, Dublin és el lloc més autèntic i real per a l'efemèride atès que moltes activitats es fan al mateix lloc que a Ulisses; en aquest sentit, fins i tot hi ha establiments comercials que encara mantenen el mateix nom.

És el cas del North Star Hotel, a tocar de Connolly Station, o de la farmàcia Sweny's, a Lincoln Place (Dublin 2), que ja no és una farmàcia, tot i que en conserva tota la fisonomia, i que ara és un museu dedicat a l’escriptor gestionat per voluntaris, que el mantenen obert gràcies als donatius i a la venda de pastilles de sabó de llimona, com la que va comprar Bloom ara fa 115 anys.

També hi ha el pub Davy Byrne's, a Duke Street (Dublin 2), a tocar del comercialíssim Grafton Street, on Bloom va anar a menjar un entrepà de formatge Gorgonzola però que ara ha pujat de nivell i molt probablement avui no hi podria entrar, o els luxosos grans magatzems Brown Thomas, que encara avui són el vaixell insígnia del glamur del carrer Grafton.

Tornant a les activitats, hi ha la rua amb els participants vestits d'època que surt del James Joyce Centre, l'espai cultural dedicat a l'escriptor situat North Great George Street (Dublin 1) i que a Ulisses era una escola de dansa; després es fa un esmorzar de forquilla i ganivet, dels que li agradaven a Bloom, és a dir, amb ronyó de porc i peus d'ovella, que el personatge comprava a ca l'Olhausen de Talbot Street (Dublin 1), una carnisseria que ja no existeix però de qui s’ha conservat la marca, que continua als prestatges dels supermercats.

I per als més valents hi ha el bany matinal a la piscina natural de Forty Foot, a Sandycove (sud de Dublin), que és el que va fer Buck Mulligan a l'inici d'Ulisses. Enguany, aquesta activitat ha estat penjant d’un fil després que les pluges de la setmana passada desbordessin la depuradora de Ringsend (Dublin 4) i es prohibís el bany a tota la badia de Dublin. Tanmateix, la qualitat de l’aigua ha millorat i s’ha aixecat la prohibició; això sí, els participants hauran d’anar amb molt de compte amb uns convidats molt especials que no s'han volgut perdre la festa: les meduses.  

Bon Bloomsday a tothom!