El comercialíssim Grafton Street igual que Nova Orleans

El comercialíssim Grafton Street igual que Nova Orleans Músics de carrer a Grafton Street, Dublin 2 / Foto: Liffey (arxiu)

Els carrers del centre de Dublin tenen una banda sonora gairebé permanent gràcies als buskers, nom que reben els artistes de carrer, que formen part de la decoració de la ciutat i que han donat grans bandes com U2. De fet, Bono, la cara més visible de la banda irlandesa, sol anar a cantar al comercialíssim Grafton Street (Dublin 2) la nit de Nadal. 

De tota manera, com que darrerament la cosa se n’estava anant de mare i el nombre de queixes havia augmentat, l’ajuntament va crear un sistema de llicències i alhora va implementar una normativa que regula l’activitat dels artistes amb relació a horari, ubicació, decibels, instruments i fins i tot repertori.

Amb tot, la nova normativa no ha fet minvar l’activitat i els carrers més comercials o la zona de Temple Bar (Dublin 2) continuen sent l’escenari d’actuacions artístiques, majoritàriament de música, que atrauen un munt de curiosos. Normalment la gent només escolta, formant una semicircumferència, però si la música té un ritme alegre, la temperatura és agradable, és divendres al vespre i la gent està animada, la capital irlandesa es pot convertir en una versió europea de Nova Orleans en un tres i no res.

Això és el que va passar divendres passat al vespre a Grafton Street, entre el Marks & Spencer i l’exclusivíssim Brown Thomas, quan una banda de cinc músics de carrer especialitzats en jazz va convertir el lloc en una pista de ball ambientada als Estats Units dels anys vint del segle passat. A més, el ball era intergeneracional perquè hi havia tota mena de balladors: des de joves que sortien de festa fins a turistes de la tercera edat, uns ballant amb més gràcia que d’altres.

Segons Bob Dixon, un fotògraf professional que casualment passava per allà i que va gravar un vídeo (↓a sota↓) abans d’afegir-se alegrement a la festa, hi havia un ambient molt elèctric i el fet que es pogués anar amb màniga curta, una cosa no gaire habitual de la nit dublinesa, fins i tot a l’estiu, va animar molts vianants a moure la carcanada a ritme de Charleston.

Font: The Irish Times

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt