Aquest Nadal farà 34 anys que van néixer Els Pets però, malgrat el pas del temps, els de Constantí -una població de la comarca del Tarragonès que fa acollonir Harrisburg i Txernobil- van demostrar ahir a Dublin que la seva frescor és eterna, probablement gràcies als efectes de la refineria a la qual van dedicar unes paraules a la cançó “Constantí, molta merda i poc vi” (Calla i balla, 1991). El concert forma part d’una minigira angloirlandesa amb el suport de l’Institut Ramon Llull que avui els durà a la sala londinenca The Garage.

El nucli dur -o nomenklatura- de la banda, Lluís Gavaldà a la veu i ocasionalment a la guitarra, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix, va estar acompanyat per dues guitarres i un teclat i van engegar amb Llavis nous per després anar desgranant les altres cançons del seu darrer treball, Som, el setzè dels tarragonins, corejades per les noves generacions que, en no haver nascut a prop de la refineria, no eren ni de colorins ni malparits.

Cap al final del concert, la banda va començar a fer concessions als fans de la primera època, uns veterans que ja tenen una edat, i van interpretar alguns dels clàssics de principi dels noranta com Vine a la festa o S’ha acabat, aquesta darrera a petició del director del Liffey, un individu que durant el concert va explicar a diversos joves que quan ells encara no havien ni nascut ell ja havia anat a uns quants concerts dels Pets, el primer, a Creixell (el Tarragonès), l’estiu del 1991.

I atès que la sala del soterrani de The Academy no era un estadi amb 100.000 espectadors, també hi va haver els moments més íntims, com quan Gavaldà i el públic van cantar Bona Nit a capella. Tanmateix, malgrat que tothom s'havia dit bona nit, després del concert molts dels assistents van continuar la festa pels pubs del voltant.

Una altra cosa del grup de Constantí que no ha canviat gens és el seu desacomplexat compromís polític amb Catalunya, que Galvadà va voler deixar clar només acabar la primera cançó afirmant que eren els Pets de Constantí i que un dia Catalunya seria lliure; com que ho va dir en anglès, Constantí va rimar perfectament amb free. I per a reblar el seu compromís, la banda va interpretar Jo vull ser rei, amb desplegament de pancartes i crida d’eslògans polítics per part del públic.

En definitiva, una gran nit de rock català i la ciutat de Dublin afegint un nom més a la llista de grups nostrats que la visiten, un fet que ja ha esdevingut un clàssic anual i que inclou noms com Els Amics de les Arts, Joan Dausà, Manel, Els Catarres, Txarango o La Pegatina.

Cartell a l'exterior de la sala The Academy anunciant l'actuació dels Pets / Foto: Liffey