La normativa que regula els buskers ha estat un succés

La normativa que regula els buskers ha estat un succés Actuació musical a Grafton Street, Dublin 2 / Foto: Liffey

Fins al 2015, als eixos comercials del centre de Dublin, en la qüestió de l’activitat dels artistes de carrer -popularment coneguts com a buskers- hi imperava la llei de la selva, fet que generava moltes queixes, sobretot dels comerciants que havien de patir un soroll excessiu, un gust artístic de dubtosa qualitat i un repertori que molt sovint, oimés amb els músics més amateurs, era exageradament limitat, és a dir, que el busker repetia una o dues cançons durant tot el temps, per a desesperació dels comerciants de la zona.

Amb tot, ara fa cinc anys, després de fracassar amb un codi de bones pràctiques que només era voluntari i que no s’havia de complir obligatòriament, l’ajuntament de Dublin va començar a posar una mica d’ordre amb la implementació d’una normativa que requeria la tinença d’una llicència municipal, determinava en quins llocs es podia actuar, prohibia amplificadors en algunes zones com Temple Bar (Dublin 2), limitava el nivell de decibels a 80 -o a 75 a Temple Bar-, limitava el temps a una hora i exigia tenir un repertori variat, no podent repetir una mateixa cançó en menys de trenta minuts.

A més, l’autoritat municipal ha enviat inspectors regularment, que durant les seves rondes controlen que els buskers tinguin llicència i que els amplificadors compleixin amb la normativa; d’altra banda, per ara no hi ha informació sobre la qualitat del repertori i és que, com diu la dita, sobre gustos no hi ha res escrit.

Ara, cinc anys després, sembla que la normativa ha millorat el sector i segons alguns artistes, ha creat un sentiment de comunitat entre els buskers, que abans havien arribat a estomacar-se per a ocupar un espai Premium. Fins i tot s’ha creat un canal a Youtube, anomenat Dublin City Today, on es pengen actuacions i que ha esdevingut molt popular, superant els seixanta-tres milions de visites i arribant als 292.000 subscriptors.

La millora es reflecteix clarament en el nombre d’advertències i de multes, que del 2016 al 2019 van passar de 125 i 36 a 43 i 11, respectivament. Pel que fa al nombre de llicències, l’any en què se’n van emetre més va ser, òbviament, el 2015, amb 522, després va baixar a 297 un any més tard, però ara s’ha recuperat i l’any passat se’n van emetre 501. Segons un funcionari municipal, el nombre de llicències es manté força estable, amb petites fluctuacions causades per factors com el temps.

Font: RTÉ

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt