Bloomsday: els joycians surten del cau dos anys després

Bloomsday: els joycians surten del cau dos anys després El James Joyce Centre de Dublin / Foto: Liffey

Després de dos anys celebrant el Bloomsday de manera virtual arran de la pandèmia i de les diverses restriccions en vigor a l’hora d’organitzar esdeveniments socials, avui els joycians d’arreu del món podran dur a terme les activitats habituals d’aquest dia que commemora Ulisses, la versió dublinesa de l’Odissea d’Homer i considerada l’obra mestra de James Joyce així com una de les més universals del segle XX que, d’altra banda, el passat dos de febrer va fer cent anys que es va publicar per primera vegada.

Per què se celebra avui i per què s’anomena Bloomsday? Doncs perquè Ulisses explica el recorregut fet per Leopold Bloom el dia setze de juny del 1904 per Dublin i rodalia, una data que Joyce no va triar a l’atzar sinó que havia estat el dia que havia conegut la que uns anys més tard es convertiria en la seva muller: Nora Barnacle. Barnacle vol dir percebe o peu de cabra, un crustaci que s’enganxa de mala manera a les roques, fet pel qual el pare de l’escriptor va assegurar irònicament que aquella dona no es desenganxaria mai del seu fill... I la va encertar, perquè van viure junts fins a la mort de Joyce, a Suïssa, l’any 1941.

La novel·la descriu la capital irlandesa amb tota mena de detalls, per la qual cosa Joyce va assegurar que si un dia Dublin fos destruïda, es podria reconstruir a partir d’Ulisses. De fet, encara hi ha moltes coses que apareixen al llibre que continuen al mateix lloc, fins i tot establiments comercials que no han canviat ni el nom, com els luxosos grans magatzems Brown Thomas -al comercialíssim Grafton Street-, els pubs Davy Byrne -on avui, probablement, no el deixarien entrar- i The Oval, o la farmàcia Sweny -on Bloom va comprar una pastilla de sabó amb essència de llimona i que ara és un local gestionat per entusiastes joycians.

Entre les activitats del Bloomsday hi ha les que feien els personatges d’Ulisses, com el bany matinal a la piscina natural de Forty Foot de Sandycove (sud de Dublin) -emulant Boc Mulligan al primer capítol-, fer un esmorzar de forquilla i ganivet menjant vísceres d’animals, com feia l’excèntric Bloom després de comprar-les a ca l’Olhausen, una carnisseria situada a Talbot Street (Dublin 1) que ja no existeix, però de la qual se’n conserva la marca i les seves salsitxes es poden trobar a qualsevol supermercat.

I una altra activitat molt habitual del Bloomsday és fer lectures d’alguns passatges d’Ulisses, enguany, fins i tot a la Pro Cathedral, la catedral catòlica de Dublin, un fet extraordinari tenint en compte que l’Església va censurar el llibre per obscè i és que la sexualitat és un tema que hi és molt present, sobretot amb relació a la Molly, la dona de Bloom.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt