Ja fa cinc anys que el Banc Central d’Irlanda va traslladar la seva seu de la Central Bank Plaza, a Dame Street, cap a les Docklands, en un edifici que hauria d’haver estat la flamant nova seu de l’Anglo Irish Bank, però que després de la nacionalització d’aquesta entitat, que fou la primera a ser salvada per l’Estat durant la crisi bancària de fa catorze anys, l’estructura de formigó va romandre com un esquelet immòbil durant molt de temps, essent una de les imatges que il·lustraven millor l’esclat de la bombolla i la desfeta del Celtic Tiger.

Tornant a Dame Street, el banc central ja no hi és, però com a vestigi del passat monetari de l’indret ha quedat l’Arbre d’Or (Crann an Óir, en gaèlic); aquesta escultura, que... no és d’or, va crear un dilema al Banc Central perquè, en un primer moment, havien decidit de traslladar-la a la nova seu, però el maldecap que suposaria la logística, puix que necessitava sol·licitar permís al Comú de Dublin, així com el cost de l’operació -al voltant de mig milió d’euros-, va fer que el banc central decidís de deixar l’arbre a la mateixa zona.

Òbviament, el Crann an Óir no va néixer i créixer a la plaça de manera natural sinó que fou fruit d’un concurs convocat pel Banc Central en el marc de la Capitalitat Europea de la Cultura de l’any 1991, que va recaure en Dublin. En aquest sentit, la Societat Irlandesa d’Escultors va crear una llista amb els vint millors artistes de l’illa perquè els presentessin una proposta i finalment va ser Éamonn O’Doherty, nascut a Derry l’any 1933, qui va rebre l’encàrrec.

L’obra d’O’Doherty va consistir en una copa d’arbre feta amb bronze daurat al costat d’una estructura de granit de Wicklow, en què l’arbre simbolitza la idea de creixement gràcies a la curosa gestió del banc i el granit el paper del banc central a l’hora de protegir la riquesa del país; d’altra banda, el fet que fos en un espai públic suggeria que la riquesa no era privada i oculta, sinó que era compartida amb tothom.

La inauguració va tenir lloc el trenta de novembre del 1991, amb la presència del llavors Taoiseach, el controvertit Charles J Haughey, un home que, molt probablement, va sentir una forta connexió amb l’arbre perquè li agradaven molt els diners, com es va poder comprovar anys després quan va veure’s esquitxat per diversos casos de corrupció, investigats per dos tribunals, primer el Moriarty i posteriorment el McCracken.  

I a final de setembre, la batllessa de Dublin, Caroline Conroy, va retirar la lona que havia cobert l’arbre durant sis mesos, reinaugurant l’escultura, uns metres més enllà de la seva ubicació original i després que tres ferrers del comtat d’Armagh hi haguessin treballat unes mil dues-centes hores. D’altra banda, de fa unes setmanes que ja és obert el nou espai al voltant de l’antic banc central, que havia romàs tancat al públic arran dels treballs de remodelació de l’edifici, al terrat del qual hi haurà un mirador des d’on es podrà veure tot Dublin, una mica a l’estil del Gravity Bar al museu de la fàbrica Guinness.

It was a very special day at #CentralPlaza last Thurs when @LordMayorDublin @caroline1conroy unveiled the Crann an Óir sculpture.

The sculpture had been removed & restored during the course of the project & then installed in the South West corner of the Plaza.@DubCityCouncil pic.twitter.com/nA5EoJ2MoL

— Stewart Construction (@Stewart_Constru) September 26, 2022