Demanen que el joycià Bloomsday passi a ser festiu
Divendres passat, setze de juny, va ser Bloomsday i com cada any, els joycians del món van celebrar que és aquest dia, més concretament el del 1904, en què transcorre la novel·la Ulisses, considerada com l’obra mestra de James Joyce i que explica el recorregut del personatge principal del llibre, Leopold Bloom, per Dublin i rodalia.
D’altra banda, Joyce no va triar el dia a l’atzar, sinó que coincideix amb la data en què va conèixer la que més tard esdevindria la seva dona: Nora Barnacle, originària de Galway i que no va separar-se mai de l’escriptor, fent bona la broma del pare de Joyce, que va dir que Barnacle -que significa percebe o peu de cabra, és a dir, el crustaci que viu enganxat a una roca- no es desenganxaria mai del seu fill.
Bloomsday és celebrat per tots els amants de la literatura joyciana, emulant alguns dels passatges d’Ulisses, com fer un bany matinal a la piscina Forty Foot de Sandycove, com fa Buck Mulligan al primer capítol, esmorzar vísceres de porc i peus d’ovella, com fa l’excèntric Bloom al capítol quinze, o anar al pub Davy Byrne, a Duke Street, a tocar de Grafton, a menjar un entrepà de formatge Gorgonzola i beure un got de vi de Borgonya, al capítol vuit. També hi ha qui fa passejades amb vestits d’època, com la que té l’inici al James Joyce Centre (foto).
De tota manera, tots els qui tinguin una feina, però vulguin participar en l’ampli ventall d’activitats que es duen a terme al llarg de la jornada, s’han d’agafar un dia de festa perquè Bloomsday és feiner, una mica a l’estil del catalaníssim Sant Jordi. Així doncs, Richard Boyd-Barrett, diputat de People Before Profit, ha proposat que Bloomsday sigui festiu.
Segons el diputat de l’esquerra radical, Irlanda encara és molt lluny dels països europeus amb més festius, com Àustria o Suècia, que en tenen tretze, Grècia, que en té dotze, o França amb onze. Actualment, Irlanda en té deu, després del darrer festiu creat ara fa dos anys a fi d'alinear-se una mica amb Europa: Santa Brígida, que té lloc el primer dilluns de febrer o el primer de febrer en cas que aquest dia caigui en divendres.
Barrett assegura que Bloomsday ho té tot: és conegut mundialment, és una obra mestra de la literatura irlandesa i dóna veu a col·lectius que normalment són silenciats, com els treballadors, les dones i els membres de les minories, com Bloom, que era jueu. A més, Barrett recorda que alguns estudis revelen que amb un nombre més alt de festius, els treballadors són més productius que no pas quan se’ls explota, a banda que seria una molt bona oportunitat per tal d’atraure turisme cap a l’illa.
Font addicional: Newstalk