Durant els darrers mesos, alguns dels carrerons de mala mort que hi ha al centre de Dublin -que normalment reben el nom de lane o court- han estat d’actualitat perquè hi ha qui els vol tancar, adduint que són un pol d’atracció d’un ampli ventall de malfactors.

El primer a entrar en escena fou Harbour Court, amb tres accessos diferents, a Abbey Street, Eden Quay i Marlborough Street, que una votació municipal va decidir de tancar, tot i que encara s’hi pot passar.

El segon fou Parnell Place, on el propietari del pub O’Reilly’s, que hi fa cantonada, va aplicar una política de fets consumats i hi va instal·lar una tanca ferrada.

El tercer fou Ormond Place, al barri d’Smithfield, el fat del qual hauria de decidir-se en una votació del ple municipal després que els veïns de la zona ho hagin demanat reiteradament.

I el quart i per ara darrer protagonista de la saga, en aquest cas pel costat positiu, és un carreró situat al rovell de l’ou, entre Talbot Street i Marlborough Lane: Talbot Lane.

Fins no fa gaire, Talbot Lane era un carreró deixat de la mà de Déu per on no tothom gosava aventurar-se i és que, clarament, feia mala pinta i les seves parets, de colors ben insípids, tampoc feien la caminada gaire agradable.

De tota manera, ara això ha canviat després que el Comú de Dublin convoqués un concurs a fi de donar vida a Talbot Lane, en què la proposta guanyadora va ser la presentada per Lucky Bag, un col·lectiu d’artistes especialitzat en murals per a comunitats locals.

En declaracions a l’Irish Independent, Fionnuala Halpin, project manager de Lucky Bag i que ha coordinat el projecte, la seva proposta era de fer reviure les històries de la zona.

En aquest sentit, sabien que per allà hi havia una farga, que ara ha quedat il·lustrada en una de les parets.

Els infames tenements, és a dir, els immobles en què tota una família vivia amuntegada a la mateixa habitació.

Els cavalls com a mitjà de transport i els passatgers vestits a l’estil de l’època.

A Talbot Lane també recorden personatges il·lustres, cada un amb la seva porta i amb alguna de les seves frases més cèlebres.

És el cas de James Joyce, que tot i haver viscut el gros de la seva vida fora de Dublin, duia la ciutat al cor.

Constance Markievicz, la comtessa esdevinguda revolucionària, nacionalista, sufragista, feminista i política, essent la primera dona elegida diputada a Westminster.

El poeta i polític Seán O’Casey.

I a l’altra paret, on antigament hi havia hagut la sala de jocs Barney’s, que, de fet, a la part superior encara conserva les lletres de la paraula Amusement (sala de jocs), hi han pintat l’ampli ventall de màquines que, probablement, hi havia a l’interior d’aquest establiment, ara tancat.

Segons Halpin, això de fer reviure els carrerons és ben fàcil, només cal iniciativa, implicació de les forces vives de la zona, uns quants artistes, molta coloraina i de la nit al dia el lloc torna a formar part de la ciutat per a gaudi de tothom.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV