Fa uns anys, un concert d’un grup o artista català a Dublin era una cosa força excepcional, a banda que l’organització anava a càrrec del Catalan Council of Ireland -ara Casal Català d’Irlanda-, una entitat sense experiència en muntar concerts, per la qual cosa tot era molt amateur i en petit format.

En aquest sentit, un dels primers artistes a venir a Dublin fou Pau Alabajos, en el marc de la festa de Sant Jordi del 2014. El de Torrent va actuar a la planta de dalt del pub Stag’s Head i va embadalir els assistents, fins al punt que, tot i donar-los instruccions precises per a cantar plegats la tornada de la cançó Al Vent, va costar una mica d’engegar.

Dos anys més tard, també per a celebrar Sant Jordi a l’Stag’s Head, tot i que en aquesta ocasió castigat al soterrani, fou el torn de Joan Dausà... Jo mai mai he actuat en un soterrani, ah no... I també va atrevir-se amb un clàssic local, The Galway Girl.

I entre Alabajos i Dausà, el març del 2015, van venir els Amics de les Arts, a la sala The Academy, on van explicar la nit d’incertesa després d’una sessió de cinema francès a la fresca esperant una resposta de la foto en blanc i negre del Jean-Luc penjada a la paret o de les aventures per mars i oceans de Monsieur Cousteau.

I el maig del 2017, els Manel, grup de moda del panorama català durant molts anys, van deixar petita la sala Loft del The Grand Social, amb hits com Boomerang i la Vanessa com li deu [a]nar...

Un any més tard, el 2018, els Txarango van omplir The Button Factory, a Temple Bar, fent moure la carcanada a un públic àvid de festa, amb cançons com Músic de Carrer, l’habitual vena activista d’Alguer Miquel coincidint amb el referèndum sobre la despenalització de l’avortament i la cançó del referèndum del primer d’octubre: Agafant l’Horitzó.

I el 2019, doble ració, primer a final de març, amb els Catarres, que van fer com els Manel, és a dir, omplir el Loft del The Grand Social amb el rtime festiu de cançons com Invencibles, la Jenifer de Kastefa, incloent-hi el mític himne de Pont Aeri, així com Nits d’Agost, en aquest cas en un ambient més íntim i familiar.

I el desembre, just abans de l’aturada de la pandèmia, els Pets, de Constantí a Dublin, més concretament a The Academy, on van combinar cançons noves amb els clàssics d’una de les bandes més veteranes del rock català, com Vine a la festa, Jo vull ser rei -amb crits contra el borbó i a favor de la República Catalana- o S’ha acabat.

De fet, S’ha acabat va ser un títol molt premonitori perquè tres mesos després va arribar la pandèmia i van acabar els concerts de bandes catalanes a Dublin durant un llarg període de temps.

De tota manera, la sortida de l’obligada hibernació del Casal Català d’Irlanda ha estat fulgurant i el Bernard Shaw de Glasnevin ha estat l’epicentre de la música catalana a Dublin, amb concerts del mallorquí resident a Sligo Felip Carbonell, dels banyolins Germà Negre, dels maresmencs Ebri Knight, dels mataronins The Tyets i dels manresans Jo, Jet i Maria Ribot (i Marina Duch).

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV