Buhos encenen Dublin com si fos un volcà en erupció

Ple a vessar al Bernard Shaw de Glasnevin en el concert de Nadal organitzat pel Casal Català d’Irlanda que ha tingut Buhos de convidats; els de Calafell han repassat el seu ampli repertori, amb cançons pròpies i versions, en aquest segon cas, de tots els estils i de tots els formats.
El públic ha vingut amb els deures fets i les cançons apreses i això s’ha pogut veure en molts moments.
VÍDEO DEL CONCERT a sota
Buhos és una banda que transmet molta energia, clarament, i no només a la lletra de les cançons, sinó també als seus concerts.
D’altra banda, Guillem Solé canta, però també parla molt, amb monòlegs o estripades en què no se salven ni els de Ryanair, una companyia que, probablement, va dur a Dublin alguns dels assistents forans. I donant instruccions al públic... Mans amunt, tot un clàssic.
Política d’alta volada, Barcelona s’il·lumina, un dels hits dels de Calafell -Premi Enderrock 2016-, amb braços alçats anant de banda a banda. Una descripció de la Barcelona de fa uns anys, però encara força vigent; de fet, potser ha anat a pitjor i tot. I essent un dels clàssics de la banda, el públic s’hi va afegir.
D’altra banda, Barcelona és un desastre, però tranquils, que amb actitud, hi ha esperança!
I estant a Irlanda, no podia mancar la referència a les birres, tot acompanyat de jocs malabars.
Viva la Vida, de Coldplay. Aquells anys del Barça de Guardiola...
Canvi radical d’estil amb la versió tecno i en català de Sarà perché ti amo.
Tornant al Barça, la versió d’un dia de partit adaptada per a l’ocasió.
Òbviament, també hi ha hagut un moment per al reconeixement de la bona feina feta pel Casal -la sala plena i la festa n’han estat la prova- amb el president Genís Guàrdia i la seva junta. El president Guàrdia ha explicat les duríssimes negociacions que va haver de fer amb Solé perquè els Buhos vinguessin a Dublin.
Després, moments més íntims amb T’he trobat a faltar.
La cosa s’ha tornat a animar amb Bella Ciao de la mà -o trompeta- de Pep Tormos, un individu que, segons diverses enquestes, és el més guapo del grup, tot i que al principi hi ha hagut una mica de confusió amb Jaume Nin, que també és guapo, però no tant.
Més festa, ara amb el gran Gigi d’Agostino.
I el hit dels hits: Volcans. El Bernard Shaw no ha esdevingut un volcà literalment, però la sala s’ha encès amb l’energia que havia anat acumulant tot esperant la cançó, exactament com un volcà... Interessantíssim diàleg entre Guillem Solé i el públic... I la tornada de Volcans, que se la sap tothom.
I per anar acabant, un altre clàssic de les bandes catalanes que passen per Dublin: Sweet Caroline, versió nostrada.