Kneecap és un grup musical originari de Belfast format per tres membres -Mo Chara, Móglaí Bap i DJ Próvaí- que va engegar fa al voltant de deu anys i que, de mica en mica, s’ha fet conegut per la seva música, que combina rap, hip-hop i elements de la cultura irlandesa. Amb relació a les lletres de les seves cançons, hi ha un clar domini de temes polítics i socials, que sumat a una actitud desafiant, els ha fet guanyar molts seguidors, especialment entre els joves, que acostumen a exhaurir les entrades dels seus concerts.

Un aspecte clau de Kneecap és l’ús del gaèlic amb l’objectiu que sigui una llengua viva i rellevant per a la cultura contemporània, cosa que els diferencia dels altres grups del mateix estil, puix que no només fan un homenatge a la cultura irlandesa, sinó que també utilitzen la llengua pròpia de l'illa per a transmetre missatges polítics i socials així com la història del Nord, la política local, les tensions entre comunitats, la desigualtat i l'opressió. 

Encara que el grup pugui ser considerat com una veu controvertida per la seva actitud irreverent i de vegades, per les seves lletres provocadores, Kneecap ha guanyat premis i ajudes del Regne Unit, malgrat que els seus membres són desacomplexadament antibritànics, fet que els ha permès d'aparèixer a les portades dels tabloides més sensacionalistes.

I fa unes setmanes, van guanyar el litigi per discriminació contra el govern britànic, que els havia blocat una ajuda de 14.250 lliures d'un fons destinat a bandes que exporten música feta al Regne Unit cap al mercat global. A més, Kneecap ha donat l'import, a parts iguals, a dues organitzacions juvenils, una de caire republicà -Glór na Móna, de Ballymurphy- i l'altra de lleialista -RCity Belfast, de Shankill Road.

A més, l'estil visual del grup també ha estat una part important de la seva identitat, amb una imatge cridanera que sovint combina símbols d’Irlanda -com un passamuntanyes amb la bandera tricolor- amb elements d'humor negre i protesta. O el seu Land Rover, una rèplica de l'icònic vehicle utilitzat per la policia nord-irlandesa -abans RUC i ara PSNI-, amb el qual passegen amunt i avall amb una bandera irlandesa voleiant al vent. 

Un dels seus treballs més destacats és l'àlbum Lá agus Aoibhinn Crónán -El dia i Aoibhinn Crónán-, que inclou cançons que parlen sobre les realitats polítiques del Nord, les tensions històriques i el sentiment d'identitat irlandès. D’altra banda, el grup no només es limita a la música, sinó que també es fa sentir en actes i aparicions en directe, on la seva energia i missatge arriben amb força al públic.

I si amb tot això no n’hi hagués prou, ara el trio nord-irlandès ha estat nominat per a dos guardons dels Oscars pel documentari que duu el nom del grup i que mitjançant entrevistes, imatges d'arxiu i actuacions en directe, proporciona una visió íntima de l'evolució de la banda, mostrant com la seva música i la seva imatge han estat una resposta tant a les dinàmiques polítiques com a la necessitat d'expressió personal i cultural al Nord. La gravació optarà a l’Oscar de millor film de parla no anglesa -en aquest cas, gaèlica- i al de millor cançó original.