El gàelic és una llengua celta que hom escriu amb l’alfabet llatí, com el gros de les llengües europees, però que té una grafia pròpia: la cló gaelach, -que vol dir lletra gaèlica-, un estil tradicionalment utilitzat per a escriure en irlandès, que va néixer a l'edat mitjana i que ha deixat una empremta profunda en la cultura i la identitat d'Irlanda. Amb tot, el seu ús ha minvat en les darreres dècades, malgrat que el cló gaelach continua sent un símbol de la llengua i la tradició irlandeses.

El cló gaelach té l'origen en les formes de l'escriptura desenvolupada als monestirs irlandesos a partir del segle VII derivades de l'escriptura uncial i semiuncial utilitzada en manuscrits medievals, com el famosíssim Llibre de Kells o el Llibre de Durrow. Després, amb la invenció de la impremta, el cló gaelach va esdevenir la tipografia predominant per a l'edició de textos en irlandès, gràcies a la influència de figures com Seán Ó Cearnaigh, que va imprimir el primer llibre en gaèlic amb aquesta grafia el 1571.

El cló gaelach presenta diverses característiques distintives que el diferencien de la tipografia llatina estàndard, com lletres amb formes més arrodonides i ornamentades, l’absència de la k i de la x, puix que no existeixen en l'alfabet irlandès tradicional, així com l'ús de la seán-chló, que vol dir lletra antiga i que inclou diacrítics com el ponc séimhithe, que és un punt sobre certes lletres per a indicar lenició o afebliment de la consonant -a la foto de dalt, amb el punt sobre la p, poist (posht) passa a pronunciar-se foist (fosht)-, malgrat que avui, a fi d’evitar problemes amb la tecnologia, gens amiga de grafies molt distants de l'anglès, el punt ha estat substituït per una hac, que es col·loca darrere de la consonant afeblida -a la foto, seria phoist.

D’altra banda, amb la reforma ortogràfica del 1953, el govern irlandès va decidir d'abandonar oficialment l'ús del cló gaelach en favor de l'alfabet llatí estàndard, amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge i l'ús de la llengua, fet que va portar a un declivi d'aquesta grafia en l'educació i en els mitjans de comunicació.

Tanmateix, el cló gaelach no ha desaparegut del tot i encara avui es pot trobar en rètols -com el d’algunes oficines d’An Post-, monedes antigues i logotips de marques que volen evocar un sentiment de tradició i autenticitat irlandeses. A més, en les darreres dècades hi ha hagut un renovat interès pel seu disseny tipogràfic en l'àmbit digital, amb la creació de fonts inspirades en aquest estil històric.