Guillem Colom explica la realitat lingüística i social dels Països Catalans

Guillem Colom, estudiant i professor a la universitat gal·lesa de Bangor, va començar agraint la nombrosa assistència a l’acte, on totes les cadires estaven ocupades i hi havia gent dreta. El dissabte va fer una altra conferència a Belfast en el marc de la segona edició del Catalan Day en aquella ciutat.

Després va comentar un mapa on hi havia les recents piulades #sensesenyal en protesta pel tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. Amb aquest exemple va introduir dos aspectes fonamentals en la mobilització nacional catalana: l’ús de les noves tecnologies com Twitter, blogs, domini .cat, i la societat civil que va sempre un pas davant de les institucions i els partits polítics.

Va continuar detallant quina era la situació de la llengua catalana en els diferents territoris on s’ha parlat històricament i quina era la seva presència a l’escola. El català gaudeix de millor salut al Principat de Catalunya i està en una situació delicada al País Valencià i sobretot a la Catalunya Nord. A la Franja, com va recordar una assistent en el torn de preguntes, la llengua pateix una situació de diglòssia on tothom parla català però la llengua de l’administració és el castellà. A més consciència nacional, més nivell de coneixement de llengua.

Va fer una explicació sobre les organitzacions de la societat civil als Països Catalans, fent referència sobretot a les que tenen més socis i més activitat: Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. El procés habitual és que les coses comencen a Catalunya i s’estenen als altres territoris.

Després de molts anys amb polítiques basades en l’ensenyament en català que no es traduïa en un augment de l’ús social, ara s’intenta que la llengua catalana arribi a tots els àmbits socials, fins i tot en dominis on ha estat sempre inexistent com el de la música hip-hop. També va parlar de la llei de cinema i de demanar un cert nivell lingüístic per accedir a llocs de treball en el sector públic, cosa impensable de fer a Irlanda, així com la incorporació del català en l’etiquetatge.

Va acabar dient que el català ha de ser la llengua d’integració de la nova immigració i que hi havia hagut un canvi de cicle en les relacions entre Catalunya i Espanya, que han empitjorat molt des del començament de la reforma de l’Estatut i dels atacs contra la immersió lingüística per part del Tribunal Constitucional. Això fa que molta gent que no era independentista ara no vegi cap més alternativa que separar-se d’Espanya. Una mostra d’això son les consultes on han votat més de 600.000 electors i que tenen més de 57.000 voluntaris. 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt