Quan l’any 2008 va esclatar la bombolla immobiliària, l’Estat va haver de salvar la majoria de bancs de la fallida i és que les entitats de crèdit estaven molt exposades al sector del totxo, que s’havia endeutat sense fre pensant que la bonança econòmica del Celtic Tiger seria eterna... però no, va acabar abruptament, iniciant una profunda crisi que duraria, si més no el període més fosc, uns cinc anys.

La manera de salvar els bancs no va ser regalant-los diners, com s’ha fet en altres països, sinó que es va fer mitjançant una ampliació de capital en la qual només va participar l’Estat, que d’un dia per l’altre en va esdevenir accionista majoritari, en alguns casos gairebé únic, atès que controlava més del 99% de les accions. Bàsicament, es van nacionalitzar tots els grans bancs irlandesos, a excepció del Bank of Ireland, del qual l'Estat en tenia un 30% dels títols, tot i que en cas que no hi haguessin hagut inversors privats, s'hi hauria posat el que hagués fet falta.

Aquesta estratègia tenia la finalitat de recuperar els diners a llarg termini i fins no fa gaire semblava que la cosa rutllava prou bé, amb l’Estat ingressant diners via dividends i venent accions d’AIB a la borsa. De tota manera, sembla que la incertesa generada pel Brexit ha tingut un gran impacte als mercats financers i el valor de les accions que l’Estat té als bancs s’ha reduït uns 4.110 milions d’euros.

En aquest sentit, analitzant l'evolució de cada banc individualment durant els darrers dotze mesos, el valor del paquet accionarial que l’Estat té a AIB, que representa el 71% del total d’accions de l’entitat de crèdit, ha perdut 3.610 milions d’euros, el 14% que té a Bank of Ireland ha perdut 300 milions d’euros i el 75% que manté a Permanent TSB, 200 milions. En total, l’Estat té actualment uns 8.320 milions d’euros en accions, quan el darrer dia del 2017 eren 12.400 milions.

Així doncs, sembla que es tardarà una mica més del que s’havia previst a recuperar els diners injectats als bancs puix que a final d’octubre el saldo negatiu, és a dir, la diferència entre els diners recuperats, via venda de títols a la borsa o amb la revalorització de la cartera actual, i els diners injectats inicialment, era de 42.000 milions d’euros. D’altra banda, els diners injectats a l’Anglo Irish Bank, el primer a ser nacionalitzat, i a l’Irish Nationwide, que era un dels més exposats al mercat hipotecari, es consideren irrecuperables.

Tornant a la pèrdua de valor, això ha servit a alguns per a criticar el govern per no haver venut més accions ara fa un any quan el seu preu de mercat era molt més alt que no pas ara. La resposta ha vingut de la mà de Paschal Donohoe, ministre d’Economia, que ha afirmat que les accions no es vendran si no tenen un preu just.

Font: Irish Independent