Tal com està la situació al mercat immobiliari en aquest moment, sembla que tota una generació de joves irlandesos que voldrien comprar-se un immoble hauran de viure de lloguer durant molt de temps i és que les pràctiques d’alguns fons d’inversió que han posat l’ull, o les urpes, al sector de la totxana irlandès, altament rendible pel fet que la demanda supera amb escreix l’oferta, tant en compra com en lloguer, han començat a crear una barrera infranquejable per a molts compradors potencials.

Malgrat que no són com els voltor, que a partir de l’any 2008 van aprofitar l’esclat de la bombolla per comprar a preu de ganga habitatges amb hipoteques de dubtós cobrament i especular amb un augment posterior del preu, aquests fons d’inversió també creen una gran distorsió al mercat immobiliari perquè compren blocs sencers, és a dir, que solen quedar-se tots els habitatges d’una promoció, en alguns casos centenars de pisos, sense deixar cap opció als qui volen comprar-ne un.

El darrer exemple són els 282 habitatges que la promotora Cairn Homes ha posat a la venda al Citywest Quarter (oest de Dublin), que té la particularitat que s’han de comprar tots en bloc, per la qual cosa tots els joves, i no tan joves, que n’haguessin pogut comprar un individualment, han quedat descartats, deixant via lliure als fons d’inversió, que després els lloguen. Un altre cas és el de la inversora Ires Reit, que és la que té més immobles en propietat de tot Irlanda i que fa uns dies va comprar els 118 habitatges construïts per la promotora Glenveagh.

El problema és tan greu que fins i tot l’ONU ha inclòs Irlanda a la llista de cinc països amb més immobles essent propietat de fons, tant d’inversió com voltor, unes entitats que durant els darrers anys han canviat completament el mercat immobiliari irlandès, que sempre s’havia basat en els petits propietaris. Actualment, els fons que dominen el mercat són Ires Reit, Kennedy Wilson i Hines, que sembla que no en tenen prou i perquè ja han anunciat que tenen la intenció de continuar acaparant milers d’habitatges més en el futur.

Font: Irish Independent