Ara fa uns mesos el govern va atorgar el contracte per a implementar el Pla Nacional de Banda Ampla al fons d’inversió Granahan McCourt, que ha calculat que el cost total serà d’uns 2.700 milions d’euros; amb tot, com sempre passa amb els grans projectes que requereixen molta infraestructura i que tenen un període d’implementació molt llarg, la factura final podria ser molt superior.

El projecte, que hauria de dur la banda ampla a uns 540.000 habitatges de la Irlanda rural que ara tenen una connexió a internet que va a pas de tortuga o que directament no tenen cobertura, s’ha vist envoltat per la polèmica d’ençà de l’inici per diverses raons, amb dimissió d’un ministre inclosa, i això ha fet que el govern sigui molt curós en aquest assumpte.

De tota manera, ara que ja s’ha atorgat el contracte a Granahan McCourt, que d’altra banda va ser l’únic que va presentar una oferta, Eir ha assegurat, de la mà de la directora general de la companyia, Carolan Lennon, que podria implementar el pla per 1.000 milions d’euros, és a dir, una mica més d’un terç del que s’havia previst fins ara.

Evidentment, el govern, que no vol veure malmesa la seva imatge amb un altre cas com el de l’Hospital Nacional Infantil, amb un sobrecost que s’ha disparat de manera desorbitada, no ha ignorat l’anunci d’Eir, l’antic monopoli estatal de telecomunicacions, atès que la considera una empresa seriosa.

Així doncs, considerant que els d’Eir no s’arriscarien a rebaixar la seva reputació venent sopars de duro, ara el govern els ha demanat com ho farien; a més, en cas que fos viable, sembla que el departament de Comunicacions estaria disposat a desdir-se amb Granahan McCourt i a oferir el contracte a Eir.

Per la seva banda, Micheál Martin, cap de files de l’opositor Fianna Fáil, ha demanat al govern que suspengui el procés actual i cerqui alternatives, sobretot perquè el pla de 2.700 milions de Granahan McCourt ha generat molts dubtes, fins al punt que alguns competidors que inicialment hi havien mostrat el seu interès, com el consorci Siro, format per l’elèctrica ESB i l’operadora de telefonia mòbil Vodafone, que va acabar retirant-se de la competició.