Una investigació del Banc Central sobre el banc hipotecari Irish Nationwide Building Society (INBS), que amb l’esclat de la bombolla va haver de ser nacionalitzat via injecció massiva de capital -5.400 milions d’euros- i posteriorment fusionat amb Permanent TSB, ha revelat les males pràctiques que s’hi duien a terme, sobretot a l’hora d’atorgar préstecs a promotors immobiliaris, que tenien l’aixeta del crèdit ben oberta pensant que el període de bonança conegut com a Celtic Tiger no s’acabaria mai.

En aquest sentit, ahir, durant la vista oral del setè mòdul de la investigació, que va detallar la manera de fer de l’exdirector general de l’entitat, Michael Fingleton, i de l’exdirector de finances, John Stanley Purcell, se’ls va acusar de no haver complert amb les seves responsabilitats legals entre el 2004 i el 2008. D’altra banda, per motius de salut, Fingleton, de qui es diu que no feia servir ni l’ordinador, no va poder assistir a la vista.

De fet, l’exdirector general tenia una manera molt personal de dirigir l’entitat, com va denunciar Brendan Beggan l’any 2011, assegurant que l’havien contractat com a director d’oficina perquè era un popular jugador de futbol del Monaghan, no pas pel seu coneixement del negoci bancari, que era nul.

Segons Beggan, també s’encoratjava els empleats a demanar préstecs a tort i a dret, amb l’agreujant que en alguna ocasió l'import prestat era superior al demanat, com li va passar a ell mateix quan li van prestar 20.000 euros de més; de tota manera, un dia no va poder fer front al pagament del deute i va ser acomiadat.      

Pel que fa a la gestió comercial amb la selecta clientela, entre altres males pràctiques hi havia concedir crèdits milionaris sense analitzar la viabilitat econòmica del projecte sinó reservant-se un percentatge, d’un 20% a un 40%, dels futurs guanys un cop es venguessin els actius; era llavors quan es tornava el préstec més el % de benefici, no abans. També s’evitava de demanar comprovants de la informació facilitada pels sol·licitants del préstec a fi de no ofendre’ls i que poguessin anar-se’n a un altre banc; la informació es donava per vàlida i allà s’acabava la història.

Font: RTÉ