El dipòsit fiduciari d’Apple perd 16 milions d’euros

El dipòsit fiduciari d’Apple perd 16 milions d’euros Una petita part de les pèrdues del compte d'Apple / Foto: Liffey

L’any 2016 la Comissió Europea va determinar que el govern irlandès havia donat un tracte de favor a la multinacional tecnològica Apple i que l’empresa de la poma havia de pagar 14.285 milions d’euros, un import que representa dos conceptes: impostos que hauria d’haver pagat durant uns quants anys i els interessos.

En principi, rebre aquesta milionada hauria de provocar una alegria molt grossa a qualsevol govern, però no va ser el cas de l’irlandès que, per una banda, no vol ser vist com un govern que fa tractes de favor i per l’altra, tem que les multinacionals que trien Irlanda pels avantatges fiscals se’n vagin a un altre país, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball. Així doncs, el govern va dur la decisió de la Comissió a la justícia europea tot esperant que el cas es resolgui a favor de tornar els diners a Apple.

Amb tot, Apple va pagar de manera esglaonada l’import estipulat per la Comissió Europea -el darrer pagament va ser al tercer trimestre del 2018- però el govern va posar els diners en un dipòsit fiduciari, és a dir, un compte gestionat per ambdues parts i d’on no es mouran els diners fins que no es resolgui el seu contenciós legal amb la justícia europea.

Tanmateix, avui els bancs no paguen interessos, o fins i tot apliquen interessos negatius i el dipositari ha de pagar, per la qual cosa es va decidir d’invertir bona part dels diners en bons sobirans i quasisobirans, una inversió que sembla que no va ser gaire afortunada perquè a final del 2018 el valor del dipòsit era de 14.269 milions d’euros, és a dir, unes pèrdues de 16 milions d’euros.

I on es posen els diners? Aquest és un tema que decideixen tres gestors d’inversió privats -Amundi, BlackRock Investment Management i Goldman Sachs Asset Management- que, d’altra banda, són supervisats per un comitè format a parts iguals per membres de la National Treasury Management Agency (NTMA), l’entitat que gestiona les reserves monetàries de l’Estat, i d’Apple.

A l’hora d’explicar les pèrdues, Conor O’Kelly, director general de l’NTMA, ho va justificar adduint que, a banda que els bancs apliquen interessos negatius del 0,40%, l’any 2018 havia estat molt volàtil, amb algunes inversions tenint un rendiment positiu alguns mesos però negatiu en d’altres; a més, la diversificació tampoc va servir de res perquè, segons el Deutsche Bank, l’any passat va ser un dels pitjors des del 1901, amb un 90% de classes d’actius tenint un rendiment negatiu.

Segons O’Kelly, la cartera d’inversions s’ha fet de manera molt conservadora, amb un 80% de bons sobirans -amb ràting d’AA o superior- i el 20% restant de crèdits corporatius d’alta qualitat -amb ràting d’A o superior-. A més, tant el govern com Apple comparteixen el risc i en cas que el litigi doni la raó al govern -i de retruc a Apple-, la multinacional tecnològica s’emportarà el que hi hagi al pot, és a dir, que si només hi ha 12.000 milions d’euros, el govern no haurà de pagar la diferència; en paraules d’O’Kelly... the pot is the pot.

Font: RTÉ

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt