Ja feia dies que hi havia molt de sotsobre a les drassanes Harland & Wolff de Belfast, amb una mobilització durant les 24 hores del dia sota el lema Save our Shipyard (Salveu la nostra Drassana) per part dels 123 empleats que encara hi treballaven, però ahir a la tarda, l’empresa, incapaç de fer front als deutes, va nomenar uns administradors perquè gestionin un concurs de creditors. La companyia ha estat en venda durant força temps però la seva difícil situació econòmica i un futur molt negre han fet que ningú no endegués cap acció de salvament.

Així doncs, si no hi ha cap miracle durant les setmanes vinents, molt probablement es posarà fi a un dels capítols que més ha marcat la història industrial de la capital nord-irlandesa d’ençà de la fundació de la companyia, l’any 1861, i és que Harland & Wolff va arribar a donar feina a unes 30.000 persones, amb moments àlgids durant les dues guerres mundials, quan hi havia una alta demanda de vaixells militars.

De tota manera, amb el declivi en la construcció de creuers per l’eclosió de l’avió i la forta competència de països com el Japó, les drassanes de Belfast, com a molts altres llocs, van passar per unes serioses dificultats econòmiques que van obligar el govern britànic a nacionalitzar-les l'any 1977, tot i que el 1989 van ser reprivatitzades.

Darrerament s'havien especialitzat en la construcció d'estructures per a projectes d'energies renovables com turbines eòliques o marines, una activitat que no és gaire rendible per a unes drassanes dissenyades i especialitzades a construir o reparar vaixells de gran tonatge, amb dues grues pòrtic de color groc, anomenades Samson i Goliath que, amb les sigles H & W i d’ençà del 1974 i 1969, respectivament, dominen l’skyline de la ciutat; de fet, el darrer vaixell sencer que s’hi va construir va ser l’Anvil, l’any 2003.

Una de les opcions de salvament que hi havia sobre la taula era una nova nacionalització però, malgrat que els sindicats han demanat al DUP que pressionés Boris Johnson, a qui dóna suport, el govern britànic ha romàs en silenci. Això ha fet que ara els sindicats amenacin de presentar candidats anti-DUP a les futures eleccions a Westminster; cal tenir en compte que aquest és el partit que més vots té a la zona de les drassanes atès que són al bell mig del feu unionista d’East Belfast.

Amb tot, el que va fer més famoses les drassanes Harland & Wolff va ser que allà s’hi van construir bona part dels creuers de la companyia White Star Line, el famós Titanic inclòs, que va esdevenir cèlebre per haver-se enfonsat l’abril del 1912 en el seu viatge inaugural entre Southampton i Nova York fruit d’una col·lisió amb un iceberg. D’aquesta relació en va néixer el Titanic Belfast, un museu dedicat al vaixell malastruc que ha esdevingut la principal atracció turística de la ciutat.

Foto original