El passat mes de juliol les drassanes Harland & Wolff de Belfast, que és on es va construir el malastruc Titanic i que havien arribat a tenir més de 30.000 treballadors, van entrar en concurs de creditors amb l’esperança de trobar un comprador que les salvés d’un tancament que, en cas que s’hagués produït, hauria posat fi a una de les icones de la història industrial de la capital nord-irlandesa i que encara domina l’skyline de la ciutat amb les seves dues grues grogues.

Afortunadament i malgrat que semblava que la història de Harland & Wolff acabaria d’una manera molt semblant a la del cèlebre vaixell, en aquesta ocasió els administradors del concurs han pogut esquivar l’iceberg i han trobat un comprador: l’empresa londinenca InfraStrata, que a canvi de sis milions de lliures esterlines es quedarà amb les drassanes. Els nous propietaris ja han informat que mantindran els 79 treballadors que no van acollir-se al pla de baixes voluntàries; a més, es preveu d’augmentar la plantilla a diversos centenars d’empleats durant els cinc anys vinents.

Així doncs, per ara se salva una de les dues icones de la indústria nord-irlandesa que darrerament han estat a la corda fluixa; l’altra és la companyia de fabricació d’autobusos Wrights, que la setmana passada va entrar en concurs de creditors i que durant els darrers dies també ha estat notícia arran de les amenaces rebudes per la família Wright, propietària de l’empresa, que ha estat acusada de fer donacions multimilionàries a l’Església Evangèlica.