Ja se sap que els diners i els mercats financers no són gens amants de la inestabilitat política o de la possibilitat d’accés al poder de partits amb postulats d’esquerres o anticapitalistes; així doncs, la històrica victòria del Sinn Féin a les eleccions celebrades dissabte passat, en què els republicans van obtenir un 24,5% dels vots i trenta-set diputats, no ha estat cap excepció i els inversors més adversos al risc ja han començat a moure fitxa.

En aquest sentit, dilluns va ser una jornada força negra per a les empreses irlandeses que cotitzen a la borsa, sobretot els bancs, que van patir unes pèrdues de més del 6%, com és el cas de les dues entitats financeres principals que operen a Irlanda, AIB -encara en mans de l’Estat- i Bank of Ireland. Ambdós bancs van perdre al voltant de set-cents milions d’euros del seu valor borsari, unes pèrdues que també van afectar empreses del sector immobiliari.

Amb tot, la preocupació dels mercats és força comprensible perquè els republicans no han estat mai amics de la banca i del capital i en plena crisi econòmica, quan el govern de llavors va decidir de pagar als tenidors de deute públic, fins i tot el que no tenia garantia (unsecured) i atreia un interès més alt, el Sinn Féin va organitzar unes vistoses protestes que reclamaven al govern de cremar -no pagar- els bondholders (tenidors de deute).

Pel que fa a la formació d’un nou govern, per ara tant el Fine Gael com el Fianna Fáil han deixat tota la iniciativa al Sinn Féin i Mary Lou McDonald, ja abans que acabés el recompte, va assegurar que havia començat una ronda de contactes amb altres partits d’esquerra. Tanmateix, sembla que els números no acaben de quadrar, com així va reconèixer Richard Boyd-Barrett, diputat i cara visible de Solidarity-People Before Profit, fet pel qual s’albira un llarg període de temps amb el govern actual exercint en funcions.

Font: Irish Independent