A mitjan març, quan el govern va engegar la maquinària antivirus emetent l’ordre de tancar comerços i empreses no essencials també va crear un subsidi pandèmic de 350 euros setmanals per a tots aquells que perdessin la feina arran de la crisi de la Covid-19, una mesura d’urgència que va evitar que centenars de milers de persones restessin sense tenir cap mena d’ingrés de la nit al dia.

En aquest sentit, actualment hi ha més de 600.000 beneficiaris d’aquest subsidi, que al principi era per a dotze setmanes però que ara el govern allargarà atès que no sembla que la situació hagi de canviar gaire en un mes. Fins i tot el Sinn Féin, de la mà del seu portaveu en afers econòmics, Pearse Doherty, ja ha demanat que es mantingui fins al desembre. Amb tot, el generós subsidi pandèmic ha creat un greuge amb els treballadors que cobren el salari mínim, que actualment, a 10 euros i 10 cèntims l’hora, és un dels més alts de la Unió Europea.

Això és el que revela un estudi de l’Institut de Recerca Econòmica i Social (ESRI), puix que molts dels treballadors que cobren el salari mínim -un 8% de tots els assalariats- tenen una feina a temps parcial, amb una mitjana de 23 hores a la setmana que suposa un salari de 232,30 euros, molt inferior al subsidi pandèmic de 350 euros. Òbviament, això fa que hi hagi un fort incentiu a no estressar-se gaire a l’hora de cercar una nova feina perquè es cobra més sense treballar.

D’altra banda, l’autor de l’estudi, Paul Redmond, ha afirmat que l’evidència mostra que una variació en el salari mínim no té cap impacte rellevant en el nivell d’ocupació, tot i que sí que acostuma a reduir el nombre d’hores treballades. Redmond també ha dit que durant els dotze mesos vinents el govern haurà de decidir què fa amb el salari mínim, si l’apuja, el rebaixa o el manté, assegurant que un salari mínim alt redueix la desigualtat entre treballadors.