Ple a vessar al primer trajecte entre Dublin i Cherbourg

Ple a vessar al primer trajecte entre Dublin i Cherbourg El vaixell Stena Estrid / Foto: Stena Lines

D’ençà de l’entrada en vigor del Brexit el proppassat primer de gener, la paperassa extra requerida per a entrar mercaderia via els ports de l’illa d’Irlanda ha provocat retards en el proveïment de béns, fins al punt que diversos supermercats, sobretot els que venen un ampli ventall de productes d’origen britànic, han vist com alguns prestatges dels seus punts de venda han romàs buits durant els darrers dies, amb un petit rètol indicant que el producte no arribaria fins al febrer; en els casos més greus, com amb el menjar amb una caducitat curta, la mercaderia ha acabat al cubell de les escombraries. 

Així doncs, no és estrany que les noves rutes marítimes que eviten de passar per la Gran Bretanya emprant el landbridge britànic hagin estat molt reeixides ja el primer dia; és el cas de la línia operada per Stena Line que uneix Dublin amb el port normand de Cherbourg, que va estrenar-se ahir amb un ple absolut. Segons la companyia naviliera, el vaixell Stena Estrid va salpar de la capital irlandesa amb 175 camions, és a dir, al 100%.

En aquest sentit, Simon Palmer, d’Stena, ha explicat que la companyia adapta la seva flota a la demanda existent i que, veient que la ruta entre Dublin i Hollyhead (País de Gal·les) havia reduït la càrrega un 50%, va decidir de fer una prova pilot posant l’Estrid a la ruta Dublin – Cherbourg, amb anada dissabte i tornada diumenge.

Pel que fa a altres ports de l’illa, la demanda a l’Europort de Rosslare (Comtat de Wexford), que té una distància més curta amb el continent que no pas Dublin, ha augmentat un 120%, tot i que, a diferència de la Mar d’Irlanda, aquesta ruta és en mar oberta i molt més a mercè de les inclemències del temps, amb un risc més elevat de patir cancel·lacions.

D’altra banda, Brendan Dixon, de la companyia Dixon International Transport, ha alertat que amb la freqüència dels trajectes actuals encara no hi ha prou capacitat i que només poden reservar entre 25 i 30 camions dels 100 que en necessitarien per a satisfer la demanda, amb l'agreujant que Cherbourg és a més de set-cents quilòmetres de la seva destinació final a punts de Bèlgica, els Països Baixos o Alemanya.

També Linda Stuart Trainor, de Food Drink Ireland, assegura que, ara mateix, la situació no és ideal puix que Irlanda és un mercat petit que ha estat històricament proveït des dels centres de distribució de la Gran Bretanya i que la burocràcia addicional generada pel Brexit i el sobrecost pels aranzels aplicables a alguns productes, ho compliquen tot.

Hisenda també ha fet un esforç per a mirar de facilitar les coses, reunint-se amb associacions de transportistes i distribuïdors, però evidentment, ha de fer complir les normes perquè en cas contrari es podria generar una mala reputació cap a Irlanda que podria afectar el comerç, la indústria i l’economia irlandesa en general.

Font: RTÉ

Foto original

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt