Un cop es va saber el resultat del referèndum sobre el Brexit, Irlanda va esdevenir una de les beneficiades potencials més importants a l’hora de rebre totes aquelles empreses que volien mantenir la presència a la Unió Europea, però la greu manca d’habitatge que hi ha a les zones amb més activitat econòmica, amb menció especial per a Dublin, va fer que moltes companyies canviessin de plans i es traslladessin a un altre lloc on els seus empleats ho tinguessin més fàcil a l’hora de trobar casa.

De tota manera, una cosa són les persones i una altra són els diners; en aquest segon cas sí que hi ha hagut un trasllat d’illa a illa, perquè en els darrers sis anys, el valor dels fons inclosos als balanços dels bancs internacionals amb llicència a Irlanda ha augmentat uns dos-cents mil milions d’euros i a mitjan juliol de l’any passat, amb un valor de 517 mil milions, ocupava la dissetena posició mundial. Pel que fa a la Unió Europea, a final del 2020 ocupava la vuitena plaça, havent guanyat una posició amb relació a l’any anterior.

Segons Fiona Gallagher, presidenta de la Federació de Bancs Internacionals a Irlanda i directora general de Wells Fargo Bank International, abans del Brexit, durant unes dècades Irlanda ja havia gaudit d’un creixement important, però després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea el ritme s’ha accelerat, amb un influx de personal, actius, capacitat de gestió de risc i servei d’inversions, tant de bancs internacionals amb llicència al Regne Unit com d’entitats britàniques que volen continuar servint els seus clients de la Unió Europea.

D’altra banda, un estudi de la Federació de Bancs Internacionals a Irlanda i de la Federació Irlandesa de Banca i Pagaments revela que el sector dóna feina a unes 50.000 persones, 29.000 de les quals en entitats de propietat estrangera, que cada any gasten 1.700 milions d’euros a l’economia, 800 dels quals en salaris, i representen el 18% del total de recaptació de l’impost de Societats.

Font: RTÉ