La inflació i el superàvit provoquen una pluja de bitllets

La inflació i el superàvit provoquen una pluja de bitllets Michael McGrath (esquerra) i Paschal Donohoe / Foto: Merrion Street via Twitter

Ahir fou el Budget Day, el dia en què el ministre d’Economia -Paschal Donohoe- i d’ençà de la creació del càrrec ara fa onze anys, també el de Despesa Pública -Michael McGrath-, detallen les partides pressupostàries per a l’any següent, i una combinació explosiva entre l’espiral a l’alça sense aturador del cost de la vida i un generós superàvit a les finances públiques, que es preveu que a final d’any sigui d’uns 4.400 milions d’euros, va provocar una pluja de bitllets que, en principi, hauria de deixar tothom content i reduir el malestar de bona part de la població, puix que una inflació que ultrapassa el 9% -la més alta dels darrers trenta-vuit anys-, ha obligat moltes famílies a fer mans i mànigues per a arribar a final de mes.

El més destacat entre els 11.000 milions d’euros que es van repartir ahir, 4.100 milions en mesures puntuals i 6.900 en permanents:

• Els subsidis més habituals pagats per Benestar Social -pensions, baixes per malaltia, minusvalidesa, maternitat o atur- s’incrementaran dotze euros a la setmana i el novembre també hi haurà pagaments once-off, és a dir, que només es pagaran una vegada, amb paga doble per a un ampli ventall de beneficiaris de Benestar Social com pensionistes, aturats o pares que rebin el child benefit, entre altres.  

• El tram del PAYE (Pay as you earn, l’impost de la renda) que es grava al 20% augmentarà 3.200 euros, és a dir, que la higher rate -la que grava els ingressos al 40%- començarà als 40.000 euros. D’altra banda, finalment s’ha descartat un tram que tributés al 30%, com havia proposat insistentment el Tánaiste Leo Varadkar.

• Els llibres de l’escola primària seran gratuïts i la ràtio entre escolars i mestres es reduirà fins a 23 a 1. A més, es contractaran 686 mestres d’educació especial i 1.094 ajudants.

• Per a alleujar l’increment del cost energètic, es descomptarà sis-cents euros del rebut de la llum o del gas, a dos-cents euros per període de facturació, un abans de final d’any i als dos primers rebuts del 2023, o als següents, en cas que en tres rebuts encara no s’hagi utilitzat tots els sis-cents euros.

• Els llogaters rebran un tax credit de cinc-cents euros anuals, aplicable ja durant el 2022, que podran sol·licitar a principi del 2023, i com qualsevol altre tax credit, no serà un xec amb diners sinó que reduirà els impostos a pagar. Disponible també durant el 2023.

• L’IVA de la premsa en paper passa del 9% al 0%, una mesura que pretén salvar aquest sector, cada vegada més obsolet arran del canvi tecnològic que suposa internet. Per contra, l’IVA per a pubs, restaurants i hotels tornarà al 13,5%, després que s’hagués rebaixat al 9% a fi d'ajudar el sector a aixecar el cap un cop passada la pandèmia. Aquesta mesura s’interpreta com un càstig al gremi, que ha apujat tarifes de manera notòria, sobretot en moments de forta demanda durant esdeveniments multitudinaris, com els concerts de Garth Brooks.

• Com d’habitud, el Budget no ha tingut pietat dels fumadors, que han tornat a ser castigats, en aquesta ocasió amb un increment de cinquanta cèntims per paquet de vint cigarretes, fet que deixa el preu d’un paquet de les marques més populars als quinze euros i mig, un dels preus més cars de tota la Unió Europea i que incentiva el contraban o la compra fins al límit legal en països on és molt més econòmic, sobretot a l'Europa de l'Est.

D’altra banda, un altre clàssic del Budget Day és la crítica que en fa l’oposició, amb el Sinn Féin de banderer. En aquest sentit, Pearse Doherty, portaveu dels republicans en afers econòmics, va denunciar la discriminació de la classe treballadora, que Doherty va definir com els que tenen uns ingressos entre 25.000 i 35.000 euros, assegurant que els que cobren més de 35.000 tindran uns beneficis fiscals quatre vegades superiors.  

També hi ha qui creu que la pluja de bitllets està molt bé a curt termini, atès que els ciutadans tindran més diners a la butxaca, però que no resoldrà els principals problemes que afecten Irlanda, com la inflació, la manca d’habitatge o les llarguíssimes llistes d’espera als hospitals.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt