Quan un treballador assalariat per compte d’altri perd la feina, el departament de Benestar Social paga un subsidi d’atur que és del mateix import per a tothom, més concretament 208 euros setmanals. Amb tot, això que tothom cobri el mateix té un impacte força dispar depenent de les circumstàncies personals de cadascú i per exemple, per als que quan treballaven cobraven un sou molt baix -com el salari mínim o per tenir una  feina a temps parcial- gairebé no hi ha cap diferència amb el subsidi d’atur; per contra, els qui tenien un salari alt, amb 208 euros no van enlloc.

Així doncs, sembla que el govern estudia un canvi radical a aquest sistema amb l’objectiu d’alinear-se amb el que és més habitual a la Seguretat Social dels altres països europeus, és a dir, que l’import del subsidi, amb un topall mínim i un de màxim, es basa en el salari que tenia el treballador abans de perdre la feina, fet que permet a molts aturats de mantenir, si més no a curt termini, els estàndards de vida de quan treballaven.

En aquest sentit, Heather Humphreys, ministra de Benestar Social, presentarà la proposta al consell de ministres a principi de desembre i després començarà un període de consulta amb totes les parts interessades, com sindicats i associacions empresarials. En principi, si els canvis tiren endavant, el subsidi d’atur es calcularia tenint en compte el salari anterior i les contribucions fetes a la Seguretat Social, tot i que hi hauria un topall màxim a fi d’evitar de pagar un subsidi astronòmic a algun peix gros que s’hagi quedat sense feina. L’import també es reduiria gradualment amb el pas del temps després que el beneficiari ja hagi pogut adaptar-se a la nova situació, a semblança del PUP, el subsidi que es va pagar als qui van perdre la feina arran de les restriccions implementades durant la pandèmia.

D’altra banda, segons explica la doctora Laura Bambrick, cap de Polítiques Socials al Congrés Irlandès de Sindicats (ICTU), actualment a Bèlgica el subsidi d’atur és un 91% del salari anterior, a Dinamarca un 82% i als Països Baixos un 71%. I a Irlanda? Doncs 208 euros setmanals representen un minso 26% del salari mitjà, cosa que no permet de fer front a un ampli ventall de despeses importants que tenen les famílies irlandeses, com la hipoteca o un lloguer. Això mateix és el que ha explicat la ministra Humphreys de quan treballava en una credit union -una cooperativa de credit local-, que veia que hi havia gent que es quedava sense feina i que amb l’import del subsidi d’atur havien de fer mans i mànigues per a sobreviure.

Font: Newstalk i The Irish Times