El juliol del 2018 les drassanes Harland & Wolff de Belfast, que és on es va construir el malastruc Titanic i que havien arribat a tenir més de 30.000 treballadors durant les guerres mundials, van entrar en concurs de creditors amb l’esperança de trobar un comprador que les salvés d’un tancament que, en cas que s’hagués produït, hauria posat fi a una de les icones de la història industrial de la capital nord-irlandesa, atès que foren fundades l’any 1861. A més, les seves dues grues pòrtic de color groc i amb les sigles H & W, anomenades Samson (1974) i Goliath (1969), han dominat l’skyline de la ciutat durant cinquanta anys.

Afortunadament i malgrat que semblava que la història de Harland & Wolff acabaria d’una manera molt semblant a la del cèlebre vaixell enfonsat a l’Atlàntic Nord l’abril del 1912, en aquella ocasió els administradors del concurs van esquivar l’iceberg i van trobar un comprador: l’empresa londinenca InfraStrata, que a canvi de sis milions de lliures esterlines es va quedar amb les drassanes. Els nous propietaris van mantenir en plantilla els setanta-nou treballadors que no s’havien acollit al pla de baixes incentivades i van anunciar la creació de centenars de llocs de feina durant els cinc anys següents.

D’ençà de llavors, incapaces de competir amb les eficients drassanes japoneses, Harland & Wolff van abandonar la construcció o reparació de vaixells de tonatge gros i s’han centrat en la construcció d'estructures per a projectes d'energies renovables com turbines eòliques o marines, una activitat que, d’altra banda, no és gaire rendible per a unes drassanes dissenyades i especialitzades a construir o reparar vaixells grossos.

De tota manera, la setmana passada van arribar molt bones noves de Londres amb l’anunci fet pel ministre de Defensa del Regne Unit, Ben Wallace, que el seu departament havia seleccionat Team Resolute, un conglomerat que inclou Harland & Wolff, BMT i Navantia UK, per a construir tres vaixells militars de darrera generació, de dos-cents setze metres d’eslora i de disseny 100% britànic, més concretament de BMT, una de les companyies del grup i que té la seu a la ciutat anglesa de Bath.

Òbviament, la comanda de la Royal Navy ha estat molt ben rebuda a la capital nord-irlandesa, puix que donarà feina directa a unes 1.200 persones i indirecta a vuit-centes més; i segons ha anunciat Harland & Wolff, hi haurà moltes oportunitats per a graduats i aprenents, a banda de tornar-li a aquestes drassanes la glòria d’antany. Es preveu que el procés de construcció dels tres navilis, que tindrà un pressupost de 1.600 milions de lliures esterlines, comenci el 2025 i els vaixells siguin operatius el 2032.