El fet que Irlanda sigui un país anglòfon, amb una cultura econòmica molt business friendly i una avantatjosa fiscalitat ha tingut com a resultat que els gros de les multinacionals que operen xarxes socials hagi instal·lat la seva seu europea a Dublin; és el cas de Meta -el conglomerat que engloba marques tan conegudes com Facebook, Instagram i WhatsApp-, Twitter, Google, Linkedin i la xarxa social més emergent dels darrers anys: TikTok. 

En aquest darrer cas, la contractació de personal a la seva oficina de Dublin va en línia amb el creixement de l’aplicació i ja hi ha al voltant de tres mil treballadors; a més, sembla que els xinesos tenen plans d’expansió perquè la Sorting House, a la zona de les Docklands, lloc on fins ara tenia la seu, se’ls ha fet petita i en un futur pròxim també ocuparà la Tropical Fruit Warehouse, un edifici situat a Sir John Rogerson’s Quay, no gaire lluny. 

De tota manera, els rumors que envolten la xarxa de vídeos xinesa basats en el fet que està controlada pel Partit Comunista de la Xina, de qui es diu que té accés a qualsevol vídeo que un usuari hi carregui, ha fet que molts governs hagin decidit de prohibir el seu ús des de dispositius electrònics del servei públic. I el darrer país a fer-ho ha estat Irlanda, seguint la recomanació del Centre Irlandès de Ciberseguretat que, d’altra banda, després d’uns quants mesos d’analitzar l’aplicació mòbil, no hi ha trobat cap vulnerabilitat. 

Així doncs, el govern irlandès té un dilema i és que, d’una banda, no vol comprometre la seva seguretat, però de l’altra, no vol quedar malament amb TikTok perquè és una font molt important de creació de llocs de treball, sobretot durant els darrers mesos, anant a la contra de les multinacionals més conegudes del sector amb seu a Dublin, que han aplicat retallades afectant centenars de treballadors. 

Amb això de fer equilibris amb empreses que donen feina a molta gent el govern irlandès ja hi té experiència i un dels casos més sonats és el d’Apple, a qui, l’any 2016, la Comissió Europea va ordenar de retornar 14.300 milions d’euros a Irlanda en concepte d’impostos impagats, però que ja fa anys que romanen en un compte fiduciari gestionat per ambdues parts a l’espera que es resolgui el cas definitivament.