Una part de Dublin cau a trossos tot i la crisi d'habitatge

Una part de Dublin cau a trossos tot i la crisi d'habitatge Fragilitat arquitectònica al barri d'Smithfield, Dublin 7 / Foto: Liffey

Passejant pel centre de Dublin no és gaire difícil d’evitar de veure una quantitat important d’edificis deshabitats, alguns tapiats i d’altres que deixen entreveure l’interior, projectant una imatge molt negativa de la ciutat i en alguns casos, fins i tot, suposant un perill per a la seguretat dels vianants i és que n’hi ha que cauen a trossos i només s’aguanten gràcies a suports de ferro o de fusta.

A més, hi ha l’agreujant de la crisi d’habitatge que pateix el país, sobretot la capital, amb xifres de gent sense llar de rècord i que al darrer recompte ja superaven les dotze mil persones, un còmput en què no s’inclou la gent que dorm al sofà de cases de familiars o amics, pràctica coneguda com a sofa surfing, és a dir, anar de sofà en sofà.

De raons perquè un habitatge romangui buit n’hi ha unes quantes, a vegades el propietari ni se’n recorda que és l’amo d’un immoble o no té diners per a fer-hi reformes; d’altres és per pura especulació a l’espera que arribin millors temps i hom el pugui vendre a un bon preu a un promotor immobiliari, sobretot els edificis més cèntrics, que en són uns quants.

També hi ha els edificis que formen part de projectes que resten enfangats en inacabables processos de sol·licitud d’obres arran de les objeccions fetes pels coneguts com a serial objectors -objectors en sèrie-, que són individus sense gaire feina i que es dediquen a fer la guitza a qualsevol que vulgui dur a terme obres que requereixin un permís, que és gairebé tot, fins i tot posar un rètol nou en una botiga.

I darrerament, al problema també s’hi ha vist implicada An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, a qui se li formen uns colls d’ampolla d’escàndol i que durant els darrers mesos s’ha vist esquitxada per diversos casos en què les decisions preses amb relació a donar el vistiplau o denegar permisos d’obres, no han estat gens imparcials, amb alguns responsables de l’ens decidint casos en què tenien un clar conflicte d’interessos, essent l’exemple més habitual refusar el permís a un projecte de proporcions considerables a prop de casa seva.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt