En una era en què impera la tecnologia basada en internet, no és gens estrany que la premsa en paper agonitzi als prestatges de les botigues que encara en vénen que, clarament, cada vegada en són menys, sobretot a les zones amb una població més jove i acostumada a les darreres tecnologies, com és el cas de les àrees més urbanes del país, que s’informa d'allò que passa al món via mòbil, tauleta o ordinador.

Així doncs, l’Associació de Quiosquers i de Convenience Stores, és a dir, botigues de barri, que són els llocs més habituals a l’hora de comprar publicacions en paper, han alertat del declivi d’aquest model de negoci i han demanat un canvi a fi de frenar l’increment sense aturador de locals que deixen de vendre premsa. Segons els quiosquers, el cost d’aquesta activitat és molt elevat i els ingressos cada vegada són més minsos, per la qual cosa, en molts llocs, sobretot a la Irlanda rural, és gairebé impossible de quadrar els números.

En aquest sentit, Vincent Jennings, director de l’associació, assegura que el que els quiosquers han de pagar als distribuïdors és el factor clau a l’hora de fer viable el negoci i posa com a exemple una botiga qualsevol de la Irlanda rural, que ha de pagar més de 6.500 euros anuals perquè li portin la premsa, però després, en tota una setmana, només ven diaris per un valor de seixanta euros. Amb tot, Jennings també afirma que hi ha llocs a qui, per diverses raons, el negoci de la venda de premsa en paper els rutlla molt bé.

D’altra banda, el problema no només afecta la venda sinó també a la premsa mateixa i durant els darrers anys han tancat capçaleres històriques, sobretot locals, que si ja feia temps que passaven una situació difícil, la crisi del petit comerç provocada per la pandèmia, amb la consegüent reducció de despesa en publicitat, els va acabar d’enfonsar, només podent-se salvar els que han estat comprats per grups més importants i que els han convertit en l’edició local d'un diari d’abast nacional. També n’hi ha que han reduït la seva periodicitat i si bé a la seva edició online hi ha una activitat més regular, ara la de paper només surt de tant en tant.

Font addicional: The Journal.ie