La data de reobertura dels grans magatzems Clerys, tota una icona del comerç dublinès, és actualment una de les coses més incertes, però alhora esperades, que hi ha a Irlanda i és que la inauguració ha anat retardant-se de manera reiterada, amb l'agreujant que, encara avui no se sap quan aixecaran la persiana d’aquest establiment situat al cèntric carrer O’Connell.

A principi d’any, els representants dels propietaris van informar que obririen al cap d’unes setmanes, sense concretar cap data, només que seria durant el segon trimestre, abans de l’estiu, però l’adhesiu que cobreix els vidres de les vitrines de la planta baixa ha romàs a lloc impedint de veure'n l'interior. Després van dir a l’octubre o al novembre, just a l’inici de la campanya de Nadal, amb les seves sessions de shopping desenfrenat, però pel que es veu a l’exterior, no sembla que hagi d’obrir aviat.

De fet, l’única cosa amb certa pompa que ha passat al Clerys durant els darrers mesos ha estat quan, el passat mes de gener, van retirar la lona que cobria l’icònic rellotge de l'edifici, que semblava que era el preludi de la reobertura, però que, per ara, només ha estat un miratge.

D’altra banda, els propietaris i la marca de roba de luxe Flannels, que hauria d’ocupar la meitat de l’espai destinat a comerços, han entrat en litigi per desavinences amb relació als treballs que s’han fet al local, amb Flannels rescindint unilateralment el contracte, que era superior al milió d’euros anuals. Amb tot, sembla que les parts han decidit de mirar de trobar una solució en lloc de continuar batallant als jutjats.

Per la seva banda, la casa sueca H&M, que ocuparà la resta de l'espai destinat a comerç, també ha tingut els seus maldecaps, tot i que per altres qüestions, com estampar les seves sigles a la façana i és que essent un edifici amb tanta història, An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, és molt primmirat i no permet res que cridi l’atenció i trenqui la fesomia del conjunt arquitectònic. Qui sembla que fins ara no ha tingut problemes rellevants, si més no de manera pública, ha estat el Press Up Entertaiment Group, de Paddy McKillen jnr i Matt Ryan, que gestionarà el restaurant amb sostre de vidre i vistes panoràmiques que hi haurà al terrat.

De fet, d’ençà del juny del 2015, quan la més que centenària història del Clerys va fer un gir inesperat, tot han estat problemes i maldecaps; en aquest sentit, una jugada mestra d'enginyeria de dret mercantil duta a terme pel consorci Natrium va abaixar la persiana dels grans magatzems deixant sense feina, literalment de la nit al dia, uns 460 treballadors, 130 de directes i 330 de les diverses marques que hi tenien estand propi.

La jugada mestra: la deficitària operativa de l’establiment anava a càrrec d’una entitat jurídica diferent de la que era propietària de l’edifici, per la qual cosa, quan la primera va fer fallida, la segona no va haver de fer-se càrrec dels deutes; bàsicament, que el consorci va espolsar-se les pèrdues del damunt, però, per contra, va quedar-se amb l’immoble.

Òbviament, tractant-se de tota una institució com el Clerys, l’operació especulativa sense escrúpols va generar un fort rebuig entre treballadors afectats, polítics, agents socials i ciutadans, fins al punt que es van fer crides perquè es denegués qualsevol permís d’obres que poguessin demanar els propietaris, que no feia gaire que havien comprat l’establiment, edifici inclòs, per 29 milions d’euros.

Amb tot, la crida no va tenir gaire efecte perquè un any i mig més tard, el desembre del 2016, el Comú de Dublin va atorgar el permís d’obres a un nou projecte que incloïa oficines, botigues, hotel, bar i un restaurant amb mirador a la darrera planta, una decisió que va rebre moltes al·legacions, com les del sindicat Siptu, que va adduir que els treballadors acomiadats només havien rebut la indemnització mínima obligatòria, retirant-la després d’arribar a un acord econòmic amb Natrium, per un import que no es va fer públic.

D’altra banda, l’any 2018, Natrium va vendre l’edifici a la firma novaiorquesa Rockefeller Group – Europa Capital i als seus socis irlandesos per un import que algunes fonts situen al voltant dels 63 milions d’euros. Va ser llavors quan van començar a anunciar-se dates previstes per a la reobertura, amb el nom comercial de Clerys Quarter -atès que inclou altres edificis del voltant-, però per una raó o altra, van posposar-se unes quantes vegades.

D’altra banda, això d'incloure la paraula Quarter està molt de moda entre els promotors immobiliaris, però a Irlanda no s’havia dit mai, per la qual cosa no agrada gens als que prefereixen de mantenir els topònims històrics o tradicionals. De fet, un Nadal de fa uns anys, l’associació de comerciants Dublin Town va penjar un rètol lluminós al comercialíssim Grafton Street que duia la inscripció Grafton Quarter, però l’allau de crítiques va ser tan grossa, que ja no el van posar mai més.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV