Hospital Nacional Infantil, un no parar de ficar-hi calers

Hospital Nacional Infantil, un no parar de ficar-hi calers L'Hospital Nacional Infantil, en construcció / Foto: Liffey

A Irlanda, qualsevol projecte de proporcions faraòniques acostuma a esdevenir un serial inacabable que va endarrerint-se anys i anys i amb el pressupost entrant en una espiral a l’alça sense aturador. I actualment, el show estrella d’aquest gènere és el National Children’s Hospital, un centre sanitari de pediatria que centralitzarà en un mateix lloc tot allò que ara es reparteix entre els hospitals infantils de Crumlin, Tallaght i Temple Street.

En aquest moment, els treballs de construcció, iniciats el 2016 i que van a càrrec de l’empresa BAM, estan força avançats i ja es pot copsar, clarament, l’estructura de forma el·líptica i els edificis adjacents que semblava que no s’alçarien mai arran de problemes com l’habitual estira-i-arronsa en el llarg i enrevessat procés per a obtenir el permís d’obres, la pandèmia i els confinaments o les aturades arran les disputes amb l’empresa constructora per l’increment desmesurat de costos, uns ingredients que han anat allargant el serial fins al punt que ara es preveu que l’hospital entri en funcionament l’abril del 2025, un any més tard de la darrera -i enèsima- revisió.

D’altra, quan obri, els pacients estaran molt contents, però els veïns de la zona també, que ja fa anys que pateixen les molèsties de les obres, o els conductors d’autobús que ara han de circular per una cosa molt semblant a l’Scalextric.

Amb tot, si bé l’estructura principal ja està enllestida, encara s’hi ha d’instal·lar tot el mobiliari i els dispositius mèdics de darrera generació, que requereixen operaris especialistes i això fa que tot vagi molt lent; a més, cal tenir en compte que en total són 160.000 metres quadrats, en què hi haurà sis mil estances, entre sales de consulta, despatxos, oficines, arxiu, laboratoris, serveis diversos, 380 habitacions individuals per a pacients que hagin de romandre a l’hospital -que tindran cambra de bany i un llit per als pares-, vint-i-dos teatres d’operacions -alguns especialitzats en camps concrets-, seixanta llits per a malalts crítics, noranta-tres llits per a pacients de dia i catorze patis i jardins diferents, on hi haurà plantats quatre-cents arbres.

La sostenibilitat i el control d'infeccions també seran una part essencial del projecte i els sistemes de calefacció, refrigeració i ventilació de tecnologia punta incorporaran recuperació de calor sempre que sigui possible. I la ventilació natural es farà servir en zones no crítiques a fi de reduir el consum d'energia i garantir que els usuaris de l'hospital obtinguin tots els beneficis de respirar aire fresc.

De tota manera, el que fins ara ha destacat més d’aquest projecte ha estat l’augment desmesurat del cost d’ençà del pressupost inicial; en aquest sentit, l’any 2015 l’estimació era d’uns 650 milions d’euros, l’abril del 2017 ja s’enfilava fins als 983 milions, però els afegits no previstos inicialment i el sobrecost d’alguns materials ha anat engreixant la factura fins al punt que hi ha qui diu que podria arribar als 2.200 milions d’euros. I si no n’hi hagués prou amb això, el toc kafkià de tot plegat és que a aquest import hi ha inclosa la factura de 450.000 euros emesa per una consultora a qui es va encarregar un estudi sobre... el sobrecost.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt