El finançament de l’ens radiotelevisiu públic RTÉ ja fa temps que genera un encès debat i és que el model actual, basat en una combinació entre ingressos per publicitat i una TV Licence que han de pagar tots aquells que tinguin un televisor a casa independentment que mirin algun dels canals d'RTÉ o no, ha esdevingut totalment obsolet en una era en què molts ciutadans consumeixen productes audiovisuals mitjançant un ampli ventall de dispositius tecnològics, com mòbils, tauletes o ordinadors.

A banda del factor tecnològic, també hi ha gent que hauria de pagar els cent seixanta euros anuals que costa la TV Licence, però que, per motius diversos no ho fa; en aquest sentit, segons algunes estimacions, el frau ronda el 15%, fet que cada any representa unes desenes de milions d’euros que fan que la situació econòmica d’RTÉ sigui força delicada i hagi de rebre la injecció de més diners públics a fi de quadrar els comptes.

De tota manera, el nombre de persones que no paguen la TV Licence ha augmentat durant els darrers mesos arran dels escàndols que han afectat RTÉ, sobretot a partir de mitjan 2023, quan va esclatar l’Afer Tubridy, el llavors periodista estrella i més ben pagat de la cadena -ara caigut en desgràcia-, que en un període de cinc anys, va cobrar 345.000 euros més del que l’ens havia reportat inicialment.

Amb tot l’enrenou, la investigació va anar més lluny i va descobrir un malbarat de diners en despeses que no encaixaven gaire amb el fet que la llavors directora d’RTÉ, Dee Forbes, de tant en tant sortís plorant demanant més diners. Entre les despeses hi havia estades en hotels de luxe a Londres, boxes VIP en concerts d’estrelles internacionals, sopars en restaurants de prestigi, sortides a camps de golf o una que va cridar força l’atenció: cinc mil euros en xancletes per a una festa d’estiu amb la clientela.

Així doncs, sembla que gairebé tothom està d’acord que el model de la TV Licence no funciona, però hi ha disparitat d’opinions sobre quina hauria de ser l’alternativa. D’una banda, el Sinn Féin n’ha demanat l’abolició i ha proposat que els diners surtin del pressupost general, a més de demanar que s’arxivin totes les causes pendents al jutjat dels qui han estat enxampats sense pagar.

La resposta del govern, que ja fa temps que estudia la substitució de la TV Licence per una taxa audiovisual que hauria de pagar cada habitatge o negoci, independentment que tingués televisor o no, ha estat que no seria just per als que sí que han pagat, a banda que s’enviaria un missatge erroni a la població i és que es premiaria a aquells que no han complert amb les seves obligacions.