El proppassat vint-i-vuit de juny, amb l’obertura de la botiga de la cadena francesa de material esportiu Decathlon, va acabar una saga que havia començat el juny del 2015 quan, de la nit al dia i en una jugada mestra d’enginyeria jurídica, els grans magatzems Clerys, tota una icona comercial de la ciutat, van abaixar la persiana definitivament.

La jugada mestra va fer que, tot i formar part del mateix conglomerat empresarial, una entitat jurídica es quedés amb l’edifici sense haver de fer-se càrrec dels deutes de l’altra entitat, que duia l’operativa del negoci i que va fer fallida, una excusa perfecta per no haver de pagar indemnitzacions als treballadors, alguns amb més de quaranta anys de servei a la casa.

A partir de llavors va començar un serial amb l’habitual estira-i-arronsa amb les autoritats urbanístiques, tant la municipal com An Bord Pleanála, amb objeccions d’alguns consellers del City Council a qui no havia agradat gens com havien tractat els treballadors que van perdre la feina amb el tancament del Clerys, 130 de directes i 330 de les diverses marques que hi tenien estand propi.

I un cop aprovat el projecte, rebatejat com a Clerys Quarter, van començar els treballs de remodelació de l’edifici, situat al cèntric O’Connell Street, que van durar uns quants anys i que durant molt de temps van obligar a cobrir la façana amb una lona. I després va començar el darrer capítol del serial, l’anunci de la data d’obertura dels dos locals amb entrada per la planta baixa, que anava posposant-se sine die amb una successió de dates abstractes que mai no es complien, com a la primavera, abans de l’estiu o abans de Nadal.

A més, tot i que els dos locals de la planta baixa ja s’havien assignat a dues marques, la sueca H&M i la britànica Flannels, aquesta darrera va començar un litigi amb els promotors sobre qui havia de fer-se càrrec dels costos de remodelació i finalment la casa de roba de luxe van trencar el contracte de manera unilateral, deixant el projecte una mica coix, malgrat que uns mesos després Decathlon va fer el pas salvant els mobles als promotors del projecte.

I el quinze de març, després de vuit anys i nou mesos sense activitat comercial, H&M va aixecar la persiana, amb tallada de cinta inclosa, iniciant així una nova etapa a l’antic Clerys, completada el vint-i-vuit de juny per Decathlon i fent que la normalitat torni a l’edifici que havia estat un dels vaixells insígnia del comerç dublinès.

D’altra banda, és molt probable que els que compraven al Clerys no comprin ni a l’H&M ni al Decathlon perquè els antics grans magatzems eren un bastió dels dublinesos més conservadors a l’hora de vestir, és a dir, res a veure amb les dues botigues d’ara.

Una altra qüestió que alguns diuen en veu baixa és que, tenint en compte que els promotors del Clerys Quarter el venien com un lloc molt exclusiu, hom esperava marques amb més de prestigi que no pas H&M i Decathlon, que es poden trobar a molts llocs, fins i tot en centres comercials als afores de les ciutats.