En principi, l’aeroport de Dublin té un límit anual de passatgers fixat als trenta-dos milions, però sembla que enguany la xifra serà de trenta-tres milions. Òbviament, quan tota aquesta gernació passa per les terminals n’hi ha molts que fan despesa comprant alguna cosa i és que al recorregut que han de fer entre el control de seguretat i la porta d’embarcament hi ha un ampli ventall d’establiments comercials, sobretot de menjar i beure, ideals per a passar el temps d’espera abans de la sortida del vol.

I ara, l’aeroport de Dublin ha detallat quins són els productes estrella entre els passatgers, amb tres guanyadors molt clars: la Guinness -una aposta segura que sempre guanya-, amb un milió i mig de pintes servides; les patates xips Tayto, una autèntica icona a l’hora de picar, amb més de mig milió de bosses venudes, i el Toblerone, un clàssic de tots els aeroports, molt sovint estratègicament col·locat en una posició ben visible, i que en el cas de Dublin, enguany n’ha venut setanta-dues tones, una quantitat que podria omplir setanta-dos cotxes familiars.

Pel que fa als productes més genèrics, els bars de les dues terminals han servit més de 2,5 milions de cafès o tes -un cada dotze segons- i més de mig milió de full Irish breakfasts, és a dir, un cada minut.

I amb tant de consum, els passatgers s’hi deixen els diners, però també sembla que s’hi deixen altres coses, com així ha informat l’aeroport, amb una classificació dels objectes que més es perden: en primera posició hi ha bosses i maletes, seguit de passaports o de documents nacionals d’identitat, telèfons mòbils, jocs de claus, ordinadors portàtils, anells, ulleres de sol, carnets de conduir, ulleres de llegir i joguines.

En total, enguany s’han trobat -o perdut- uns dinou mil objectes, que han estat portats al departament d’Objectes Perduts, un servei operat per la Policia Aeroportuària, que els publica al web de l’aeroport i que si en sis mesos no els ha reclamat ningú, els subhasta, amb els ingressos essent per a ONG; per ara, la taxa de retorn al propietari és del 56%. Un dels dubtes que tenen a l’aeroport és el dels anells de compromís atès que n’hi ha més de cent que no han estat reclamats per ningú; així doncs, finalment, hi va haver casori o no?

Tornant al límit anual de passatgers de trenta-dos milions, durant el 2024 hi ha hagut cent setanta-un dies en què s’ha superat la xifra dels cent mil usuaris; curiosament, aquest gener, l’aeroport farà vuitanta-cinc anys i quan va obrir, el 1940, l’havien projectat per a absorbir uns cent mil passatgers anuals, és a dir, els que ara, poden passar-hi en només un dia.