La participació estatal a AIB baixa al 12,5% de les accions

L’any 2010, enmig de la greu crisi bancària provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària, el govern va decidir de salvar els bancs irlandesos mitjançant la injecció de 64.000 milions d’euros en ampliacions de capital que, de facto, van suposar la nacionalització de les entitats financeres atès que l’Estat era propietari de gairebé totes les accions, amb l’excepció del Bank of Ireland, en què el percentatge de títols a mans estatals no va ultrapassar el 50%.
En el cas d’AIB, que era -i encara és- un dels pilars del sistema bancari irlandès, la injecció de capital va ser d’uns 21.000 milions d’euros, una mesura que, a priori, hauria pogut semblar un negoci ruïnós, però que amb el pas del temps s’ha demostrat el contrari. En aquest sentit, a partir del 2017, un cop va retornar la bonança econòmica i el mercat borsari va estabilitzar-se, el departament d’Economia va començar a vendre les accions de manera esglaonada.
La darrera venda d’accions ha estat aquesta setmana, quan el govern s’ha desfet d’un 5% dels títols del banc, una mica més de 116 milions d’accions que, amb un valor de 5,60 euros cada una, han generat uns ingressos de 652 milions d’euros; pel que fa al percentatge encara controlat per l’Estat, amb aquesta venda ha passat del 17,5% al 12,5%. El banc va desnacionalitzar-se el juny del 2023, quan després de la venda d’un paquet del 5% de les accions, el percentatge controlat per l’Estat va baixar per sota del 50%.
Segons Paschal Donohoe, ministre d’Economia, el govern ja ha recuperat 17.900 milions d’euros i depenent de la situació del mercat borsari, durant el 2025 l’Estat podria vendre totes les accions que encara li queden del banc, sortint completament de l’accionariat d’AIB i posant punt final a una relació de quinze anys. De fet, el valor per acció durant aquesta darrera venda ha estat un 14% superior a l’anterior, que va tenir lloc el mes de juny passat.