La crisi d'habitatge que viu Irlanda sembla un fenomen urbà, atès que és a les ciutats on la diferència entre oferta i demanda és més alta -sobretot a Dublin-, però de fa temps també afecta zones més rurals, com la Gaeltacht, una àrea on hom parla majoritàriament gaèlic, fet que ha provocat una despoblació alarmant i amenaça la supervivència de les comunitats de parla irlandesa. En aquest sentit, els residents locals s'enfronten a dificultats significatives per a accedir a habitatges assequibles, fet que els obliga a abandonar les seves llars, posant en perill la continuïtat cultural i lingüística de la regió.​

Recentment, membres de diverses comunitats locals de la Gaeltacht, activistes lingüístics i estudiants van manifestar-se davant de diverses oficines governamentals de la zona en unes protestes organitzades en el marc de la campanya Tinteán, que té l’objectiu de fer visible la despoblació i el desplaçament continus causats per la crisi d'habitatge, exigint al govern accions urgents per a abordar l'escassetat d'allotjament a les comunitats de parla irlandesa. ​

Segons Ruth Ní Mhurchú, responsable de planificació lingüística a An Daingean (Dingle en anglès), la manca d'habitatges de lloguer a les zones de la Gaeltacht és extrema i és gairebé impossible trobar un lloc per a llogar, puix que, essent una zona turística, moltes propietats es destinen a segones residències o a lloguers a curt termini. A més, els residents locals denuncien la dificultat per a obtenir permisos de construcció, fins i tot en terrenys propis, fet que impedeix que les famílies joves s'estableixin a les seves comunitats d'origen. Així doncs, aquesta situació obliga els joves que desitgen criar els seus fills parlant irlandès a anar-se’n de les seves comunitats, fet que agreuja la vulnerabilitat de la llengua. ​

Entre les demandes presentades pels manifestants hi ha:​

1. La publicació immediata de les directrius de planificació de la Gaeltacht, promeses el 2021.​
2. Atorgar a Údarás na Gaeltachta, l'agència responsable del desenvolupament de la Gaeltacht, poders i recursos per a establir una secció d'habitatge que permeti adquirir terrenys, obtenir permisos de construcció i desenvolupar habitatges específicament per a parlants d'irlandès.​
3. El desenvolupament d'una "Estratègia de Població i Habitatge de la Gaeltacht" per a cada àrea de planificació lingüística de les zones de parla irlandesa, amb objectius clars i mesurables per a garantir un creixement sostenible i una oferta adequada d'habitatges. ​