La GAA tomba l’homenatge a Miller al Páirc Uí Chaoimh
ACTUALITZACIÓ 27/07/2018: finalment la GAA ha canviat de parer i cedirà el Páirc Uí Chaoimh per a l'homenatge a Liam Miller.
La Gaelic Athletic Association (GAA), organització que regula els esports gaèlics, té un llarg compendi de normes, algunes de les quals força curioses, que fan d'aquests esports un món totalment a part. En aquest sentit, una de les normes que té un impacte més gran és la 5.1 que, a fi de salvaguardar l'essència enfront d'esports forans, sobretot del futbol, prohibeix que als seus estadis s'hi jugui res que no sigui futbol gaèlic o hurling, tot i que d'altra banda, permet esdeveniments no esportius, com concerts.
De tota manera hi ha hagut algunes excepcions al llarg de la història, com quan es va fer la remodelació del vell estadi de Lansdowne Road, després rebatejat com Aviva Stadium; en aquella ocasió es va permetre que la selecció de futbol i la de rugbi juguessin els seus partits com a locals al Croke Park, santuari dels esports gaèlics. També es va votar per cedir els estadis en cas que Irlanda organitzés la Copa del Món de rugbi l'any 2023, però no caldrà perquè finalment es va triar França com a amfitriona.
De fet, va ser al Croker quan, el 24 de febrer del 2007, el rugbi irlandès va aconseguir una de les victòries més sonades de la seva història passant per sobre d'Anglaterra (43-13), un dia del qual també es recordaran les llàgrimes de Flannery durant la interpretació de l'”Amhrán na bhFiann”, l’himne nacional.
També va destacar el gran respecte mostrat pels més de 83.000 espectadors quan va sonar al “God Save the Queen”, sobretot tenint en compte que la tarda del 21 de novembre del 1921 l'estadi havia estat l'escenari del Bloody Sunday; aquell dia els soldats britànics van assassinar 14 persones com a represàlia pels assassinats, aquell mateix matí, de diversos membres de la intel·ligència britànica que formaven part del "Cairo Gang". Entre els morts hi havia Tom Hogan, jugador de Tipperary, que després va donar nom a la graderia principal del Croker, la Hogan Stand.
Ara, la morma o rule 5.1 torna a estar de plena actualitat arran del partit d'homenatge a Liam Miller, futbolista nascut a Cork que va jugar amb Irlanda i a diversos equips, com el Manchester United o Celtic de Glasgow, i que va morir de càncer el passat 9 de febrer a l'edat de 36 anys. Les entrades posades a la venda ahir al matí van volar en uns minuts i és que al partit d'homenatge, que es jugarà el 25 de setembre, hi participaran velles glòries del United i del Celtic com Roy Keane, Ryan Giggs, Paul Scholes, Rio Ferdinand o Martin O'Neill, l'actual seleccionador d'Irlanda.
Que les entrades volessin ràpidament era previsible perquè, malgrat l'expectació generada pel partit, només n'hi havia 7.000, que és la capacitat de l'estadi de Turner's Cross, el camp on juga el Cork City. Primer s'havia anunciat el Páirc Uí Chaoimh com a escenari del partit, atès que té una capacitat per a 45.000 espectadors, però els organitzadors han topat amb la norma 5.1 i de moment, la pressió popular no ha aconseguit fer canviar de parer la GAA, que ha emès un comunicat que les rules són les rules i que qualsevol excepció s'ha de votar a l'assemblea general, que no se celebrarà fins al febrer.
L'única escletxa que queda als organitzadors és que la recent remodelació del Páirc Uí Chaoimh va costar 80 milions d'euros, dels quals 30 milions van ser via subvenció pública. Aquesta subvenció va haver de rebre el vistiplau de la Unió Europea que, a fi de no considerar-la il·legal, va posar com a condició que l'estadi havia d'estar disponible a diversos tipus d'usuaris basant-se en valors de transparència i de no-discriminació. Si es demostra que això no és així, la GAA hauria de tornar els 30 milions d'euros.