Gal·les ha guanyat el seu dotzè Grand Slam (guanyar tots els partits) de la història després d’imposar-se clarament en la darrera jornada del Sis Nacions a una fluixa i errant Irlanda aquesta tarda al Principality Stadium de Cardiff. Els del Drac no han notat gens la pressió de tenir-ho a tocar i han plantejat un joc basat en una dura defensa, gairebé infranquejable, la millor al llarg del torneig, i en els cops de càstig de la mà de Gareth Ascombe, que n’ha transformat 7 de 7.

El partit ha començat molt bé per als vermells, que han aconseguit el seu primer assaig al cap de setanta segons quan un xut a l’espai d’Ascombe ha estat aprofitat per un Hadleigh Parkes que, lliure de marca i amb la defensa irlandesa encara sense saber que ja havia començat el matx, ha agafat la pilota i només l’ha haguda de plantar a terra, 5-0. Ascombe ha començat el seu 100% d’encerts en xuts a pals amb la primera conversió, 7-0.

En els minuts següents el joc ha estat molt elèctric, amb jugades on s’avançava molts metres, com la del verd Jacob Stockdale, que s’ha fet escàpol entre la defensa gal·lesa, ha xutat endavant, però finalment ha estat aturat pels vermells quan anava directe cap a la zona de marca. Després ha començat un període de domini gal·lès però bona part del joc es disputava al mig del camp, amb alguna excepció, com el setge de Gal·les a la zona de marca irlandesa al voltant del minut 12, una situació que ha estat salvada per una eficient defensa verda.

Al minut 18 Ascombe ha transformat un cop de càstig, 10-0, que ha estat el mètode amb el qual Gal·les ha anotat la resta de punts que han pujat a la seva casella del marcador.

La picabaralla del minut 20 ha estat la il·lustració perfecta de la gran rivalitat que sempre hi ha hagut entre els del Drac i els del Trèvol, més que no pas amb Anglaterra, que només és l’enemic a batre de cara a la galeria; Gal·les ha xutat endavant, el verd Bundee Aki ha interceptat la pilota i quan ja era a terra ha rebut un cop innecessari de Gareth Davies, una acció que ha encès els ànims, amb empentes i estirades de samarreta per part de diversos jugadors.

De fet, el partit ja venia escalfat per la polèmica sobre el sostre del Principality Stadium, que Irlanda volia obert i Gal·les tancat; finalment, s’ha imposat la voluntat dels visitants, més acostumats a la pluja perquè a l’Aviva no hi ha sostre. Tanmateix, malgrat que ha plogut durant tot el partit, amb augment d’intensitat a mesura que avançaven els minuts, sembla que, pel que s’ha vist a la gespa, això no ha suposat cap avantatge per als verds.

Tornant al partit, durant els darrers minuts de la primera part Ascombe ha continuat sumant punts mitjançant cops de càstig concedits a Gal·les arran d’errors dels irlandesos, un al minut 36 (13-0) i un altre quan ja passaven dos minuts del temps reglamentari, 16-0.

L’inici de la segona part ha estat una continuació de la primera, amb un placatge a destemps i sense sentit de Cian Healy sobre Tomas Francis que ha estat penalitzat amb un cop de càstig, transformat per Ascombe, 19-0. Ascombe, nomenat Millor Jugador del Partit, n’ha transformat un altre al minut 54 (22-0), que apropava els gal·lesos al Grand Slam.

Després, Irlanda ha mostrat una mica d’iniciativa i ha assetjat la zona de marca gal·lesa durant uns minuts però l’atac, repel·lit repetidament per l’ordenada i dura defensa vermella, s’ha acabat amb una passada errònia de Jonathan Sexton, que resumia clarament el joc irlandès.

Al minut 65 Niall Scannell ha entrat al camp substituint Rory Best, capità d’Irlanda, que avui jugava el seu darrer partit del Sis Nacions.

Un minut més tard, el vermell Josh Adams ha recuperat una pilota a la zona defensiva gal·lesa, s’ha escapolit entre diversos jugadors irlandesos, ha xutat endavant però Jordan Larmour ha arribat abans i ha controlat la pilota evitant així l’assaig de Gal·les. De tota manera, quatre minuts més tard, al 70, Ascombe ha continuat el seu festival de cops de càstig, amb la seva setena transformació, 25-0.

Al minut 75 Irlanda ha assetjat la zona de marca gal·lesa però, una altra vegada, l’aferrissada i ordenada defensa del Drac ha resistit tots els embats, alguns situats a només uns centímetres de la zona d’assaig.

Semblava que Irlanda quedaria amb zero punts, fet que no passava des de la derrota davant Anglaterra l’any 1990, 23-0 a Twickenham quan encara era el Cinc Nacions, o 58 anys, en els enfrontaments amb Gal·les, però després d’un temps assetjant la zona de marca i amb la defensa gal·lesa lluitant com si els irlandesos estiguessin a punt de guanyar, Jordan Larmour ha aprofitat un canvi de joc que ha descompensat els gal·lesos, per a fer un assaig que ha salvat l’honor d’Irlanda, 25-5. La posterior conversió de Jack Carty, ha maquillat una mica el resultat, 25-7.

Així doncs, amb el xiulet final, Gal·les ha guanyat el Grand Slam, que és el tercer del controvertit Warren Gatland, un home que no té gaires amics a Irlanda a causa de les múltiples polèmiques en les quals s’ha vist involucrat, com deixar Brian O’Driscoll fora de la gira dels British and Irish Lions l’any 2013. Evidentment, el públic ha celebrat la victòria amb joia i com sempre passa en aquestes ocasions tan especials, ha cantat Delilah, un clàssic de Tom Jones, el Tigre de Gal·les.

Pel que fa a Irlanda, que acaba tercera al torneig d’enguany, darrere de Gal·les i d’Anglaterra, la derrota ha estat dolorosa, no només pel marcador sinó també per la sensació que ha començat un declivi després del Grand Slam de l’any passat, aconseguit a Twickenham demà farà un any, i d’haver guanyat els All Blacks. En aquest sentit, Joe Schmidt té molta feina des d’ara fins a la Copa del Món del Japó, que es disputarà a la tardor perquè, malgrat haver guanyat tres partits, l’equip ha comès molts errors de principiant fruit de la manca de concentració i d’actitud.