La marató de Belfast, més que una marató, literalment

La marató de Belfast, més que una marató, literalment Cartell anunciant amb alegria la marató de Belfast / Foto. Belfast Marathon

Ahir la ciutat de Belfast va celebrar la seva marató i al final, d’una manera una mica kafkiana, l’esdeveniment va acabar sent més que una marató perquè un dels vehicles que marcava el recorregut als corredors que lideraven la cursa va desviar-se lleugerament del traçat previst, afegint 460 metres a la prova. Evidentment, com en tota cursa amb milers de participants, un cop els primers corredors van passar pel lloc erroni, la resta els va seguir alegrement, per la qual cosa tothom va recórrer la mateixa distància.

Per la seva banda, David Seaton, president del comitè organitzador de la prova, va explicar que el traçat s’havia calculat correctament però que un dels vehicles del davant va equivocar-se de camí i és que enguany s’havia canviat el recorregut respecte a edicions anteriors. Seaton, va demanar disculpes per l’error, que impossibilita saber el temps que haurien tardat els guanyadors en cas que la marató hagués tingut la distància correcta.

Paradoxalment, la guanyadora en categoria femenina, la kenyana Caroline Jepchirchir, que ja va imposar-se l’any passat, va fer el rècord de la prova amb 2 hores, 36 minuts i 38 segons. Pel que fa a la categoria masculina, la victòria va ser per al també kenyà Joel Kositany que, amb un temps de 2 hores 18 minuts i 40 segons, ja s’ha imposat quatre vegades a la marató de la capital nord-irlandesa.

Enguany era la 38a edició de la prova però la primera vegada que es feia en diumenge, puix que fins ara sempre s’havia disputat el primer dilluns de maig, que és festiu. El canvi, que imita la mesura iniciada per Dublin, que va traslladar la prova del darrer dilluns d’octubre al diumenge abans, ha topat amb l’oposició de l’Església Presbiteriana, fundada pel reverend Ian Parsley, que ho consideren una profanació del Sàbat, dia de descans.

Tanmateix, segons els organitzadors, el nombre de participants ha augmentat un 65%, passant dels 2.900 de l’edició 2018 fins als 4.800 d’enguany. En aquest sentit, fer-ho en dilluns, tant a Dublin com a Belfast, tenia com a conseqüència que molts corredors de fora no hi participessin, reduint així el prestigi i l’atractiu de les maratons irlandeses.

Font: RTÉ

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt