Dublin és el comtat més poblat d’Irlanda i com a conseqüència d’això també és el que té més afeccionats que segueixen els equips GAA, tant de hurling com de futbol, sobretot aquest darrer, en què últimament l’equip de la capital ha dominat de manera molt clara la competició entre comtats de l’All Ireland, amb sis campionats d’ençà del 2011 -any que van posar fi a una sequera de setze anys-, quatre dels quals consecutius: 2015, 2016 2017 i 2018. 

A l’altra banda hi ha el comtat de Mayo, un dels que té més abonats per càpita a la federació comtal de GAA i que en els darrers set anys ha perdut quatre finals, tres de les quals contra Dublin i les dues últimes per un sol punt de diferència. El cas de Mayo és força dramàtic perquè no ha guanyat la Sam Maguire -el nom de la copa- d’ençà del 1951, quan van coronar-se campions per segon any consecutiu... però allà es va acabar la ratxa.

Amb tot, tractant-se d’Irlanda i de la GAA, amb totes les seves estadístiques però sobretot amb moltes supersticions i llegendes urbanes -o rurals-, hi ha qui diu que Mayo no guanyarà la Sam Maguire fins que no es morin tots els jugadors que van guanyar l’any 1951. Actualment només resten dos jugadors d’aquell equip vius, per la qual cosa, segur que n’hi ha més d’un que creu que la seva hora hauria d’arribar aviat per tal d'acabar amb tant de neguit i és que bona part dels afeccionats de Mayo -tots els més joves de 72-73 anys- no han vist guanyar mai el seu equip.

Així doncs, amb tots aquests ingredients no és estrany que la venda de les 82.300 entrades disponibles per a la semifinal, que es disputarà aquest dissabte a les cinc de la tarda al Croke Park, hagi estat força caòtica en tots els terrenys, tant a la taquilla de l’oficina que la GAA té a Dorset Street (Dublin 1), amb cues de més de tres hores, com en la venda per internet i als terminals de la cadena de supermercats Supervalu. En alguns casos, la demanda era tan alta que el sistema es blocava i molts es van quedar sense entrada, queixant-se que cada any és la mateixa història.