Estranya coincidència a la segona equipació del Linfield

Estranya coincidència a la segona equipació del Linfield La samarreta de la discòrdia / Foto: Linfield FC

La lliga de futbol nord-irlandesa és un clar reflex de la delicada situació política que ha viscut la zona durant els darrers segles i això fa que qualsevol gest que en un altre país passaria totalment desapercebut, allà hi generi un encès debat. A més, la fràgil i forçada entesa entre els dos bàndols antagònics a l’Assemblea d’Stormont, amb un govern compartit entre unionistes i republicans, encara no ha arribat al món del futbol, un camp on la rivalitat continua anant molt més enllà del fet esportiu.   

La darrera polèmica va començar dimecres passat amb la presentació de l’equipació del Linfield FC per a la temporada vinent i va ser la segona equipació, que en principi i si res no canvia, vestirà aquest club de Belfast en els partits en què jugui com a visitant, la que va causar més sorpresa... o estupefacció, sobretot a les files republicanes, que van trobar que el disseny i els colors de la samarreta -violeta amb una franja taronja en diagonal- tenien una forta semblança a una de les banderes (foto a sota) del grup paramilitar unionista UVF, la Força de Voluntaris de l’Ulster.

En unes hores, la polèmica va traslladar-se de l’àmbit esportiu a l’arena política. En aquest sentit, un dels primers a intervenir -via Twitter- va ser el diputat a Westminster del liberal i neutral Alliance Party, Stephen Farry, que va afirmar que independentment de si s’havia fet intencionadament o no, el disseny de la samarreta no era gens apropiat i que s’hauria de canviar, recordant que hi ha una àmplia gamma de colors disponibles.

La resposta del Linfield va anar a càrrec del president del club, Roy McGivern, que es va preguntar si un diputat podia pensar que uns colors tan normals com el violeta i el taronja podien ser propietat i monopoli d’una organització paramilitar. A més, McGivern, que ha rebut el suport d’alguns diputats unionistes d’Stormont que són seguidors de l'equip, va assegurar categòricament que no tenen cap intenció de canviar el disseny.

Per la seva banda, el club va emetre un comunicat rebutjant les crítiques tot assegurant que la nova samarreta de visitant havia rebut l’acceptació de bona part de l’afecció i que la coincidència amb els colors de la bandera de l’UVF era un fet totalment involuntari. També va afirmar que el Linfield FC s’oposa totalment a qualsevol forma d’intolerància, prejudici, violència i discriminació.

Tanmateix, al Windsor Park de Belfast, l’estadi on el Linfield FC juga de local i que s’omple de parafernàlia britànica durant els partits disputats per la selecció nord-irlandesa, molt sovint s’hi poden sentir cançons sectàries contra catòlics i republicans.

Amb tot, que una segona equipació sigui notícia no és un fet gens estrany perquè alguns equips aprofiten l’avinentesa per a vendre alguna idea que quedaria massa excèntrica a la samarreta principal. D’altra banda, a Irlanda, tant a l’Airtricity League al sud com a la Danske Bank Premiership al nord, és força habitual de tenir una samarreta de visitant, que es vesteix encara que els colors de la primera no generin cap confusió amb la de l’equip local.

I un dels equips més coneguts en aquest camp és el Bohemian FC, tota una institució del popular barri dublinès de Phibsboro, amb una segona equipació dedicada a Bob Marley -que no va arribar a comercialitzar-se per una qüestió de drets d’imatge i que finalment es va canviar per una amb un puny i els colors del moviment rastafari- i una altra amb el lema Refugees Welcome.

Bàsicament, és una tècnica de màrqueting a fi de superar el baix atractiu que acostuma a tenir la segona samarreta que, en molts casos, a fi de diferenciar-se clarament de la primera, es fa difícil d’associar amb el club i no es ven gaire. 

 

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt