El moviment Black Lives Matter, sorgit ara fa unes setmanes arran de la mort de George Floyd a mans d’un policia de Minneapolis (Minnesota, Estats Units), ha endegat un procés mundial de revisionisme amb relació a tot allò que sigui susceptible de ser considerat racista o xenòfob i els esports gaèlics no en són cap excepció. En aquest sentit, tot i que el racisme no és un problema que destaqui gaire en tot l’entorn de la GAA i que, de fet, els clubs siguin una porta d’integració per als nouvinguts, sí que hi ha un punt calent que durant els darrers anys ha generat certa polèmica.

Es tracta de l’ús que alguns afeccionats -no gaires- del comtat de Cork fan de la bandera dels Estats Confederats del sud dels Estats Units que, al segle XIX, durant la Guerra Civil Americana, volien separar-se de la resta del país i mantenir-hi l’esclavitud. La bandera (foto a sota), de fons vermell, amb un sautor blau amb vores blanques i contenint tretze estrelles de cinc puntes, és emprada per algunes organitzacions racistes, sobretot al sud dels Estats Units.

Tornant al camp de joc de Cork, en principi, els afeccionats als esports gaèlics del comtat no enarboren la bandera confederada amb una motivació racista sinó que ho fan agafant-se a l’element de rebel·lia en la història de les tretze colònies del sud i és que la bel·licositat dels habitants d’aquesta part d’Irlanda, tant contra els ocupants britànics del passat com contra el centralisme dublinès del present, els ha fet ser coneguts com The Rebels.

Amb tot, durant els darrers anys, quan de tant en tant es publicava una foto d’una bandera confederada durant un partit, es demanava als afeccionats que s’abstinguessin de dur-la, però ara, amb l’encès debat que hi ha sobre el tema, la junta directiva de la GAA a Cork ha emès un comunicat afirmant que qualsevol bandera confederada que els afeccionats duguin a l’estadi serà confiscada.

La bandera confederada / Wikipedia