Avui fa cent anys d’uns fets coneguts com el Bloody Sunday -el Diumenge Sagnant-, en què les forces d’ocupació britàniques van causar catorze víctimes mortals al Croke Park durant la disputa del partit de futbol gaèlic que enfrontava Dublin amb Tipperary. Entre les víctimes mortals hi va haver Michael Hogan, defensa del Tipperary, a qui s’homenatja donant nom a una de les tribunes del Croker, la Hogan Stand, que és on hi ha la llotja.

Aquella va ser, amb escreix, la jornada més negra de la Gaelic Athletic Association (GAA) i durant aquest cap de setmana se celebraran diversos actes de commemoració arreu del territori, sobretot als comtats més tocats per aquell esdeveniment -els dels dos equips que jugaven aquell fatídic matx-, que aniran una mica més lluny que la resta lluint una samarreta commemorativa durant els seus respectius partits.

En el cas de Dublin, avui, al mateix escenari dels fets de fa cent anys, durant la final de futbol gaèlic de la província de Leinster que els enfrontarà a Meath -coneguts popularment com els Royals-, a una màniga hi haurà la inscripció 1920 B100DY SUNDAY 2020, THE GAA REMEMBERS i CUIMHNIMIS ORTHU UILIG (Recordem-los tots, en gaèlic) i a l’altra, on hi ha el número del jugador en petit format, els noms de les catorze víctimes.

Resultat final: Dublin 3-21 (30) - Meath 0-9 (9).

Pel que fa a Tipperary, que demà jugarà la final de futbol gaèlic de la província de Munster contra Cork al Páirc Uí Chaoimh, canviarà la seva habitual samarreta blava amb franja horitzontal de color groc a l’altura del pit per una de blanca amb franja horitzontal de color verd, com la que lluïen els jugadors de l’equip el Bloody Sunday; pel que fa a les mànigues, en una hi haurà escrit Michael Hogan i a l’altra 1921-2021. A més, el patrocinador oficial de l’equip, Teneo, ha acceptat que en lloc del nom de l’empresa hi digui Tipperary.

Resultat final: Tipperary 0-17 - Cork 0-14.

GALERIA DE FOTOS a sota

El Bloody Sunday va ser un dels molts episodis ocorreguts durant el convuls període que va viure Irlanda ara fa cent anys, amb una guerra d’independència seguida d’una guerra civil, en què qualsevol acció d’un bàndol suposava la reacció immediata de l’altre. En aquest cas concret, durant el matí, uns escamots de l’IRA van assassinar tretze membres de la intel·ligència britànica i dos civils en diversos indrets de Dublin.

La reacció, com d’habitud, va ser immediata i es va decidir d’enviar una dotació militar al partit entre Dublin i Tipperary atès que, amb un esdeveniment d’aquestes característiques, el Croker es considerava un cau de dissidents i sediciosos i fins i tot una part de la recaptació anava destinada als familiars dependents de voluntaris republicans.

En principi, la intenció dels britànics era de fer un filtratge i escorcoll dels espectadors després del partit, però abans de fer l’anunci per megafonia ja es van començar a sentir trets, que els britànics van atribuir a l’IRA, tot i que aquesta versió ha estat contradita pels historiadors. Després, els militars van entrar per la cantonada del Canal End (sud-oest) i van començar a disparar indiscriminadament. Algunes morts van ser per l’estampida i d’altres pels trets dels assaltants.

Amb tot, una de les principals conseqüències polítiques de l’acció va ser que, en el marc de la Guerra d’Independència, bona part de la població irlandesa va allunyar-se encara més de la corona britànica.