El Bohemian FC, el més que centenari equip de futbol del popular barri de Phibsboro (Dublin 7) que juga a la primera divisió irlandesa, és com el Barça, és a dir, que és més que un club, i ho demostra temporada rere temporada implicant-se amb els col·lectius socialment més vulnerables, com els qui malviuen als centres per a refugiats sense papers de l’infame sistema anomenat Direct Provision o les persones sense llar.

En aquest sentit, la segona equipació del Bohemian -la que vesteix quan juga de visitant- ha esdevingut un mitjà per a recaptar diners i ja l’any passat els de Phibsboro van jugar pels estadis dels altres equips de l’Airtricity League amb una samarreta que lluïa la frase Refugees Welcome al pit, la venda de la qual va generar un benefici de deu mil euros que va ser destinat a comprar trenta-cinc ordinadors per als estudiants atrapats al Direct Provision.

També la temporada passada, a la samarreta de l’equip femení s’hi va estampar publicitat de l’Inner City Helping Homeless, una ONG que mira d’ajudar la gent que dorm als carrers del centre de Dublin, un problema -el dels sense llar- que durant la temporada 2021 torna a ser protagonista a la segona samarreta de l’equip masculí; a més, la implicació és múltiple perquè hi col·labora el club, la banda musical Fontaines D. C. i òbviament, Des Kelly, el patrocinador oficial del Boh que cedeix l’espai que li pertocaria.

La samarreta, plena de detalls que podeu veure a la galeria d’imatges al final de l’article, servirà per a ajudar els sense llar mitjançant la donació del 15% del benefici a Focus Ireland, una de les ONG més importants que tracta amb gent que s’ha quedat sense casa. El preu de venda és de seixanta-cinc euros i es pot comprar per internet a la botiga del Bohemian, AQUÍ.

Així doncs, es consolida la pràctica de fer una segona samarreta de l’equip masculí totalment diferent de la històrica, amb franges verticals vermelles i negres, que va començar fa dos anys quan el club volia posar la cara del Bob Marley, que havia fet un concert al Dalymount Park -l’atrotinadíssim estadi del club- el sis de juliol de l’any 1980, però un problema de drets d’imatge ho va impedir i al final es va dibuixar un puny i una banda vertical amb tres línies, una de verda, una de groga i una de vermella, és a dir, els colors del moviment rastafari.